El Barça és un club en caiguda lliure en l’esportiu i en el social. La detenció de l’expresident Bartomeu per un tèrbol assumpte fa malbé una imatge del club ja en dubte. Sembla com si la pandèmia del coronavirus s’encebés al Barça amb acarnissament. A la forta caiguda generalitzada d’ingressos se li afegeix una gestió terrible que ha hipotecat en l’esportiu al Barça i ha deixat un deute exorbitant que, segons les fonts més optimistes, s’acostaria als 1.000 milions d’euros.
Es pot dir que Bartomeu va guanyar folgadament les seves eleccions. Millor que cap altre candidat anterior. I ho va fer quan uns mesos abans se’l donava per amortitzat. Ningú comptava amb el triplet de Luis Enrique que va millorar -per la qualitat dels rivals que va superar– el de Guardiola. I Bartomeu va guanyar sense baixar de l’autobús, aixecat en una Champions guanyada pocs dies abans contra la Juventus, el 6 de juny del 2015. Va ser el cant del cigne d’una gran generació de jugadors i, en particular, de Messi. Després el Madrid de Florentino va guanyar tres Champions seguides. ¡Tres!. Mentre el Barça començava una lenta però inexorable decadència, apallissat a Europa, on va encadenar pallissa rere pallissa, fet fora amb deshonor de la màxima competició esportiva. Humiliada l’afició blaugrana que no donava crèdit.
No va saber reaccionar Bartomeu. I es va continuar renovant amb contractes cada vegada més suculents a les seves estrelles que van tornar la generositat amb un rendiment esportiu cada vegada menor. Després hi ha allò de Neymar i la borratxera de milions que es van llançar a la paperera amb un rosari interminable de fitxatges desastrosos. Allò de Coutinho no té nom. Un total de 165 milions per la borda, més una costosíssima fitxa.
Es va pagar retenir Messi amb una fitxa que mai hagués pagat Florentino al Madrid que, al contrari, no va dubtar a desprendre’s de Cristiano malgrat les seves tres últimes Champions. El portuguès es va posar colèric i Florentino, valent, li va obrir la porta de bat a bat. Aquest coratge de Florentino el necessitaran els que agafin el timó. Sense aquesta determinació, això no té solució.