Quatre braços que tingués, quatre vacunes voldria. Tan profunda és la meva fe en la punxada. Desitjo la vacuna com Calixto desitja Melibea: «Melibeo soc i Melibea adoro i Melibea crec i Melibea estimo». Si d’alguna cosa m’he contagiat és d’amor a la vacuna. Compto els dies que falten per a la cita. Cobdiciós, administro malament la impaciència. Tinc prou edat (grup 5B, em diuen que és el meu) per ser convocat en data no llunyana. Un parell de mesos, calculo. Menys, amb sort. El procés de vacunació que va començar en els últims dies de desembre se celebra ja amb moderat optimisme. Tant de bo els vials augmentin i el ritme s’acceleri. L’optimisme apareixeria, llavors, desbordat. I el semàfor que regula l’arribada al final del tunel passaria de vermell a verd en un pim-pam.