Amos Oz és el més semblant al meu déu de la literatura. En la meva religió particular, ‘El mismo mar’ és la bíblia. La simbiosi perfecta entre poesia i prosa. Les pàgines a les quals recórrer sempre, en el sotsobre i la serenitat. En els seus versos sense rima hi ha desig, dolor, absència, amor, esperança. Tot. Dania Oz, una de les filles de l’escriptor, acaba de publicar una biografia on relata el maltractament reiterat al qual va ser sotmesa pel seu pare durant la seva infància. La seva mare i la seva germana ho neguen rotundament. El seu altre germà és més ambigu, i en una llarga publicació a Facebook, apel·la a la dimensió particular de la memòria. També assumeix que el seu pare «no va ser un àngel, tan sols un ésser humà». «La millor persona que he conegut», resumeix.