Les claus de la disputa digital a Austràlia

Austràlia s'ha convertit en tema d'actualitat internacional per una nova llei que obliga les empreses tecnològiques a pagar als mitjans de comunicació pels seus continguts. Davant les decisions de Facebook i Google el Govern australià ha hagut de rectificar i introduir algunes modificacions. I això ha generat un enfrontament entre les parts implicades. És moment d'analitzar què hi ha darrere de cadascuna de les posicions i identificar els seus interessos. El que està clar és que el debat de fons gira entorn a el model de negoci digital. La posició dels gegants tecnològics Les empreses tecnològiques han pres diferents decisions respecte al mercat australià. Dos aspectes són centrals: el paper que tenen les plataformes en la cadena de valor del negoci digital i la interpretació que fa cadascuna d'elles de la seva posició. Google ha mostrat el seu rebuig a la nova norma perquè considera que afecta el funcionament dels motors de cerca; però ha mantingut una posició conciliadora. Ha ofert com a solució un nou producte, el News Showcase, que permetrà als mitjans australians, als dels EUA i del Regne Unit, decidir com presentar els seus continguts a Google. Per a aquesta iniciativa es destinaran 1.000 milions de dòlars en els pròxims tres anys amb l'objectiu d'ajudar a la consolidació del negoci mediàtic digital. La seva resposta està en línia amb la que ja havien pres en altres mercats quan han aparegut normes més restrictives per al funcionament de la seva plataforma. La decisió que ha pres més protagonisme ha estat la de Facebook. En primer lloc, va decidir que els usuaris en aquest país no poguessin veure o compartir continguts de mitjans australians o estrangers a la seva xarxa social. Argumentaven que ells no s'apropien de les notícies, sinó que són els propis editors els que decideixen compartir-les a través de la seva plataforma. Aquesta empresa considera que no intervé en aquesta decisió de l'editor i que no es crea un benefici monetari al seu favor. Així que va determinar en un primer moment excloure aquests continguts per a no pagar per ells. La seva decisió va resultar en una baixada significativa del tràfic dels mitjans australians i d'altres webs. Això va fer rectificar a el Govern australià amb unes modificacions de la llei. S'ha arribat un acord en la mateixa línia de la proposta de Google: crear un fons d'ajuda a la premsa local. Microsoft ha decidit també pensar en aquest assumpte. S'ha posicionat a favor de la decisió de Govern i mitjans australians. Ha mostrat la seva predisposició al pagament pels enllaços. Això s'explica perquè el seu motor de cerca, Bing, necessita ampliar la seva penetració en el mercat global. Veu en aquesta ocasió una oportunitat per aconseguir un millor posicionament. El Govern i els mitjans australians El Govern australià ha pres la decisió d'intervenir en aquest mercat després de les demandes dels mitjans de comunicació. No ha estat el primer que ho ha fet, però destaquen algunes singularitats que hi ha explicar. Les dificultats que té la premsa australiana no difereixen de les d'altres mercats internacionals. Destaca el protagonisme del grup News Corporation, propietat del magnat de Rupert Murdoch, que ha exercit un paper protagonista en aquesta defensa. No obstant això, ha sortit a la llum que ha tancat un acord amb Google a nivell global per afavorir els seus interessos. Això ha generat cert desconcert entre la resta de les empreses mediàtiques, especialment les de caràcter local, que ja han vist que el tancament de Facebook pot impactar de forma dràstica en el tràfic de les seves pàgines web i el descens dels seus ingressos publicitaris. El Govern australià respon també a la necessitat de donar resposta al control que exerceixen les empreses tecnològiques en el mercat digital. Segueix en la línia de les decisions d'altres governs com els europeus. No s'acaba de trobar la millor manera per aconseguir disminuir la presència d'aquestes corporacions perquè s'estan convertint en monopolis globals. La qüestió està en com garantir la competència i aconseguir que paguin impostos en cada un d'aquests mercats. La solució no està en mans de cada govern; sinó en aconseguir posar en marxa unes normes globals que responguin a una governança col·lectiva i que al seu torn garanteixin els interessos de la ciutadania. En resum, el cas australià posa en relleu dos temes de fons: la necessitat de trobar un model de negoci digital viable per als mitjans de comunicació i la de mantenir una internet oberta.

Les claus de la disputa digital a Austràlia

La viabilitat del model de negoci explica l’enfrontament entre el Govern australià, mitjans i empreses tecnològiques

El més llegit