El debat que vivim sobre les protestes arrauxades admet poques tonalitats del gris, pocs matisos. O estàs a favor de la revolta i de tot el que comporta o tanques files a entorn de l’ordre, del monopoli legítim de la violència. O blasmes l’actitud dels que cremen contenidors o en comprens la ràbia acumulada i acabes justificant l’esclat. I resulta que sí, que hi ha matisos. Hi ha un excés de romanticisme i, al mateix temps, una notable ceguesa davant els joves irats que, en molts casos, pateixen abusos policials. Hi ha exemples de tot. De càrregues desmesurades, actituds prepotents i estratègia perversa. I d’ebrietat de l’excés, de l’afany de compartir una destrossa que es justifica en el propi delit de causar-la. I també actituds honestes, en els manifestants, que organitzen un cordó improvisat de seguretat davant d'una botiga perquè uns altres manifestants no es dediquin al pillatge.