Catalunya és el primer país del planeta en el qual cap partit es reconeix de dretes. La violència policial és ja homologable a qualsevol Estat europeu, amb ulls rebentats i encapsulaments temeraris, però l’autèntica i veritable novetat mundial és que ningú amb responsabilitat en el Govern tanca files amb els Mossos. De sobte, els partits del Govern sortint i probablement futur, a cavall d’una nova onada pseudorevolucionària, s’han tornat uns activistes anti-Brimo, tot i que, això sí, des dels despatxos oficials. Com ja va succeir a Urquinaona, l’independentisme torna a disparar-se al peu denunciant només els abusos policials però posant-se descaradament de perfil davant la violència desencadenada de pedrades i saquejos: un doble arrasador que desmenteix la vella idea de la revolució dels somriures i dona munició gratis als que volen embrutar-los.