La cultura és contagiosa. Per sort. He vist gent infectar-se del virus del teatre i portar una malaltia incurable de per vida. Sé de qui ha esgotat el seu saldo telefònic en molt poques hores amb el sol propòsit de recomanar ‘L’infinit dins d’un jonc’, estenent el virus de la lectura fins al punt que ha fet impossible, per inabastable, qualsevol rastreig. Jo mateix m’he passat un matí sencer cantussejant la tornada d’una cançó que em va infectar a primera hora del dia, entre la dutxa i l’esmorzar. Tinc un amic a qui li puja la temperatura per sobre de trenta-vuit cada vegada que escolta Joni Mitchell. I un altre a qui li costa respirar, que es queda, literalment, sense aire, quan s’enfronta al retrat d’Innocenci X en versió de Francis Bacon.