Segueixo, estupefacte, determinades respostes a les xarxes arran de l’atac que va patir la redacció d’EL PERIODICO. I potser són més greus, més feridores, més il·lustratives del moment que vivim, les reaccions d’uns quants –que justifiquen l’agressió– que no pas el fet que es trenquessin vidres i que es fessin pintades a la façana. Hi percebo molt d’odi, molta rancúnia, una mena d’exaltació de la violència necessària i justa per castigar un mitjà que ha dit coses que no agradaven els que ara atien aquest foc. Fins i tot he llegit –de part de persones amb un bagatge intel·lectual potent– comparacions més o menys subtils (poc subtils, de fet) entre el meu diari i rotatius que van ajudar a enlairar la serp de la ignomínia.