Birmània: el cop anunciat

Les transicions del poder militar al civil sempre són difícils i requereixen un exquisit tacte dels actors tant interns com externs. A l’antiga Birmània, rebatejada com a Myanmar el 1989, l’aldarull es venia escoltant des de fa més d’un any, però ningú el va voler sentir. Aung San Suu Kyi, consagrada per Occident fins a donar-li el Nobel de la pau el 1991 per vilipendiar-la després per la seva defensa de la neteja ètnica de la minoria rohingya, va emprendre un cos a cos suïcida amb el cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, que ha acabat amb el general traient-li la cadira i ella arrestada, mentre els Estats Units i la Xina es pregunten com ho han fet tan malament. Des de la seva independència del Regne Unit el 1948, el país ha sigut governat la majoria del temps per l’Exèrcit, que el 2011 va obrir una porta al poder civil sense deixar anar les regnes del Govern. Una de les raons d’aquesta obertura va ser que les dures sancions imposades per Occident, i en especial pels EUA, que exigien la democratització de Birmània, havien forçat una excessiva dependència de la Xina. Els militars consideraven el gran veí del nord la mà negra que finançava la guerrilla comunista contra la qual no han deixat de lluitar i van confiar que el prestigi internacional de Suu Kyi facilitaria equilibrar les relacions exteriors del país, a més d’aconseguir una ajuda massiva d’Occident. No s’ha complert res. La Constitució, redactada per les Forces Armades el 2008, era un vestit a mida que els autoassignava una de les dues vicepresidències, el control directe dels ministeris de Defensa, Interior i Exteriors, el 25% dels escons de les dues cambres i una clàusula que impedia a Suu Kyi accedir a la direcció de l’Estat. A més, una disposició els permetia coordinar-se amb el Consell Nacional de Seguretat i Defensa per declarar l’estat d’emergència durant un any. L’1 de febrer el van convocar, amb l’assistència del president U Win Myint, que va ser detingut després de rebre les explicacions de per què es proclamava. Tot estava planejat des del triomf aclaparador en les eleccions del novembre passat de la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), que va fundar i lidera Aung San Suu Kyi. Va aconseguir el 82% dels vots, però just abans que ocupés els seus escons es va produir el cop. Suu Kyi va ser posada sota arrest domiciliari i, com en els anys de la dictadura, es va recórrer a una acusació absurda –la importació il·legal de 10 ‘walkie-talkies’– per demanar-ne l’ingrés a la presó. Molts altres dirigents de l’LND estan desapareguts. El malestar de l’Exèrcit va començar a forjar-se després de les eleccions del 2015, que van evidenciar la seva impopularitat. L’LND va formar govern i, per obviar la prohibició que el seu líder accedís a la presidència, es va crear a instàncies del prestigi l’advocat U Ko Niel posat de conseller d’Estat, des del que Suu Kyi va actuar com a cap d’Estat de facto. L’avís va arribar quan U Ko Ni conjuminava a principis del 2017 un nou text constitucional que privaria els militars dels seus poders extraordinaris, l’advocat va ser assassinat a trets i la causa, arxivada. La crisi dels rohingya va agreujar la tensió existent en un país que des del seu naixement està entossudit a sotmetre les diferents guerrilles ètniques. Suu Kyi va defensar l’expulsió dels rohingya (musulmans) per ser «estrangers il·legals» i es va guanyar la popularitat de la majoria budista bamar (68% dels 54 milions de birmans), mentre el gruix de les sancions internacionals va recaure sobre els alts caps de l’Exèrcit, inclòs el general Min Aung Hlaing. A més, perdut el recolzament d’Occident, Suu Kyi es va acostar al veí del nord i va exhibir la seva sintonia durant la visita del president Xi Jinping a Birmània el gener del 2020. Mesos després, el nou intent d’esmenar la Constitució per reduir gradualment del 25% a 5% els escons reservats als militars, va fer esmolar els sabres. Aquest any el general Hlaing es jubilava. O aconseguia el poder ara o el perdia per sempre. Per a Pequín, Birmània és una peça fonamental en la seva estratègia de la Nova Ruta de la Seda, on té projectat un corredor econòmic que connectarà el sud de la Xina i l’Índic. No està clar quina relació buscaran els militars, però si els EUA imposen noves sancions, el guanyador serà la Xina. El Japó, que té grans interessos en el país, ha donat a entendre que no acompanyaria les decisions de Washington. Tampoc sembla probable que el segueixin Singapur (principal inversor), Corea del Sud, Índia i Tailàndia, tots amb forts llaços econòmics i geopolítics. Biden tindrà difícil complir el seu compromís de «restaurar la democràcia i l’estat de dret» a Birmània. Només començar, Àsia ja li posa difícil.

Birmània: el cop anunciat

Tot estava planejat des de l’aclaparador triomf de la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) en les eleccions del novembre passat

El més llegit