És improbable que Illa pugui presentar-se a la investidura. La presidència del Parlament recaurà en algú de Junts, que amb el reglament a la mà no li ho permetrà. Però encerta el líder socialista a reivindicar la seva victòria i a voler oferir una alternativa perquè Inés Arrimadas no ho va fer. Allà va començar el declivi de Ciutadans. És cert que Roger Torrent, president de la cambra catalana, tampoc l’hagués deixat perquè l’independentisme sumava majoria absoluta, però ella ni tan sols va fer el conat d’exigir-l’hi. I el pitjor va ser que després de la fallida investidura de Carles Puigdemont (30/01/18), quan JxCat i ERC van tenir el Parlament bloquejat durant mesos fins a l’elecció ‘in extremis’ de Quim Torra (16/05/18), la líder de Cs es va quedar muda. Una actitud incomprensible que després es va entendre bé amb la seva marxa de Catalunya.