Malament anem si convertim el raper Pablo Hasél en una icona de la llibertat d’expressió. No és cap heroi, sinó algú que menysprea profundament la convivència i incita a l’odi («¡merece que explote el coche de Patxi López!», «¡no me da pena tu tiro en la nuca, pepero!» o «¡que alguien clave un piolet en la cabeza de José Bono!»). El seu historial testifica que no és tampoc cap àngel: acumula fins a cinc causes penals, una encara oberta i quatre condemnes, dos per agressions físiques, una a un periodista en una roda de premsa i una altra a un testimoni d’un judici contra un amic. I malgrat això no hauria d’estar a la presó o, almenys, no per l’impagament de multes per injúries contra la Corona o contra les institucions de l’Estat. Urgeix una reforma que despenalitzi aquest tipus de delictes que avui són anacrònics.