Assetjar les dones que avorten

Fa unes setmanes, Hondures va ratificar una reforma que prohibeix l’avortament. Polònia ha prohibit l’accés a l’avortament en gairebé tots els casos. A la nostra veïna Andorra, les feministes encara són assetjades per defensar aquest dret. Les dones als Estats Units miren Biden per saber quina política aplicarà després de la persecució que Trump va mantenir contra les clíniques abortives. Ens pot semblar una cosa llunyana però a Espanya, igual com a Europa o altres continents, es continua agitant un fantasma sobre el dret a l’avortament. No llancem aquí les campanes al vol, pensant que estem molt millor. Recordo que el Tribunal Constitucional espanyol està tardant deu anys per pronunciar-se sobre la llei de l’avortament, després del recurs del Partit Popular el 2010. Això és la part legal, després hi ha la part pràctica. Fa uns dies, Women’s Link denunciava que la web de Women on Web, que ofereix informació a les dones que decideixen avortar, va ser bloquejada. Com denunciaven, la informació oficial sobre l’avortament a Espanya és escassa i abunden les declaracions d’objecció de consciència en la sanitat pública. Pot semblar una cosa poc important, però moltes dones escriuen en aquesta web demanant ajuda davant les situacions en les quals es troben. Per exemple, ser qualificades de «males persones» per personal mèdic, negar-los directament l’opció a l’avortament, dir-los en el centre de salut que facin una «meditació de cinc dies» i, després d’això, dir-li el mateix mentre els dies de termini s’esgoten, o dones immigrants sense papers que no poden avortar de forma gratuïta per aquesta raó. Però s’hi suma un factor més. Igual com als Estats Units de Trump, un grup a les xarxes socials, que es fa anomenar ‘De cañas por España’, fa una crida a concentrar-se cada últim divendres de mes davant clíniques abortives a Madrid. Diuen que és una iniciativa juvenil. Allà, en grups de vint persones, les dones que acudeixen a avortar a aquestes clíniques són insultades, increpades i han de veure com el grup els mostra imatges de fetus (moltes d’aquestes, falses). Si ja per si mateix l’avortament és un procés psicològic dur, on aquestes dones estan sotmeses a un procés gens agradable i on hi ha personal sanitari que no l’atén com cal, es troben de nou amb aquests grups, just en un dels moments clau de la seva vida. A hores d’ara hem, una vegada més, de recordar que les Nacions Unides reconeix el dret a l’avortament segur com un dret humà. I per obvi que sembli, hem de repetir que aquest dret no obliga totes les dones a avortar, sinó que garanteix. Qui no vulgui, que no ho faci. Però la dona que ho necessiti, que tingui l’opció. Els qui neguen que el masclisme existeix, tenen a tot el món la millor representació que encara viu en com cada país gestiona el seu dret a l’avortament, i en com encara hi ha dones a les quals lapiden per això o que són portades a la presó. En com hi ha països que han sigut més tolerants amb drets LGTB (potser perquè allà hi ha homes) mentre el dret de les dones a avortar no està contemplat. Moltes feministes continuen lluitant per això sota amenaces i en situacions molt hostils. Encara més en aquells contextos on la religió té encara molt pes. Aquesta onada d’atacs contra l’avortament no és casual. És planejada, coordinada i finançada. Des dels grups d’ultradreta dels Estats Units passant per l’Agenda Europa. Un grup que des del 2013 va començar les seves reunions entre els EUA i Europa per traçar una agenda de polítiques que restaurin «la llei natural», és a dir, que l’única unió possible entre dues persones sigui la d’home i dona a fi de procrear. Per descomptat, estan en contra de l’avortament. O la Federació Europea One of Us, impulsada per l’exministre del Partit Popular Jaime Mayor Oreja. Reuneix gairebé totes les associacions en contra del dret a l’avortament i que fan presentacions per Europa i Llatinoamèrica. Sé que el feminisme té molts fronts oberts, però no es pot oblidar que el tema de l’avortament segueix allà, latent i amenaçant. I, per sobre, hi ha garantir i respectar la voluntat de les dones. Ho necessiten, per salut i ètica, en un dels moments més delicats de les seves vides.

Assetjar les dones que avorten

A les dificultats amb què topen les dones ara s’afegeixen, també a Espanya, concentracions per coaccionar-les

El més llegit