Les societats tenen inèrcies transatlàntiques, tendeixen al conservadorisme i difícilment aguanten tensions gaire temps. Un fenomen que descriu Shakespeare en el seu ‘Julio César’, quan Brut a prop ja de Sardes i preparant la batalla final contra Marc Antoni i Octavi li diu a Cassi: «Hi ha una marea en els assumptes humans que, presa en plenamar, condueix a la fortuna; però omesa tot el viatge de la vida va circuït d’esculls i desgràcies» (Quart acte, escena tercera). I tot apunta que, en el procés català, aquesta plenamar la vam veure el 2017: des d’aleshores, assistim a un reflux que els resultats de diumenge no fan més que confirmar. Un retrocés de les intensitat emocional de 2017 que emergeix, amb claredat, en l’auge de l’abstenció i en el gir al centre que han marcat els electors.