Qui vulgui entreveure el desenvolupament de la legislatura més enllà d’aquestes negociacions, que es fixi en tres noms. En primer lloc, el de Pere Aragonès, que serà un president efectiu, no un vicari de Junqueras perquè tots dos saben que en sortirien perdent, ells i el seu partit. Després Miquel Iceta, no Salvador Illa, avui sota efímers focus, sinó l’home fort del PSOE a Catalunya i del PSC a Espanya. Per completar el tercet, que no té res a veure amb un triumvirat, Jordi Sànchez, que mitjançant el canvi d’hegemonia en l’independentisme i la desautorització de les urnes a Puigdemont es converteix en el líder indiscutible de JxCat. Vet aquí, doncs, que uns milers de vots han canviat les previsions d’entronitzar una presidenta de la Generalitat, o potser dues pel preu d’una, si Laura Borràs acabava inhabilitada i era substituïda per Elsa Artadi. Possible premi de consolació: la tercera presidenta del Parlament, que en justa correspondència toca a JxCat.