L’arquebisbe de Canterbury

A les facultats de Periodisme s’explicava sovint l’anècdota de l’arquebisbe de Canterbury. Amb pinta de fabulada en excés i en aparença adornada mentre han anat passant els anys, diu la història que el 1905, el cap de l’Església anglicana va començar a Nova York un periple pels Estats Units i que, tot just desembarcar, els periodistes el van abordar de la següent manera: -Eminència, ¿què opina de la proliferació de bordells a l’Est de Manhattan? -¿Hi ha bordells a Manhattan? -va respondre el prelat entre interrogacions. L’endemà, un diari va titular: ‘L’arquebisbe de Canterbury pregunta si hi ha bordells a Manhattan’. La història servia per inculcar als aspirants a periodistes els perills de la manipulació i la facilitat amb què pot traspassar-se la línia vermella que separa la informació de la tergiversació i, de passada, desviar l’atenció sobre els assumptes que de veritat importen. Tan paral·lels han discorregut els senders del periodisme i de la política que la moral de l’arquebisbe va saltar inevitablement de la tinta dels diaris al discurs dels representants públics, fins a arribar als nostres dies i a la nostra democràcia, tan alimentada del llenguatge prostibulari que nodreix el relat de la classe dirigent i de no pocs productes pseudoinformatius al servei del partit de torn. Recordin aquest titular perquè d’això va la cosa: ‘Salvador Illa nega haver-se posat la vacuna’. Com a conseqüència de la campanya electoral de Catalunya, un dels femers informatius de l’independentisme suggeria amb motiu del primer debat entre candidats que l’aspirant del PSC a la Generalitat i exministre Salvador Illa s’havia negat a fer-se la prova de la Covid davant el temor que el resultat fos positiu per haver-se vacunat prèviament. La història va créixer de manera endimoniada. El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va llançar querosè al foc al preguntar «si [Illa] va aprofitar el seu càrrec de ministre per vacunar-se, com va fer la cúpula militar espanyola». El president del Partit Popular, Pablo Casado, que passarà a la història com a ideòleg de l’oportunisme tonto, va comprar el discurs a Junqueras i va esprémer l’argument fins a convertir-se en portada d’un diari de dretes. Amb la metxa ja encesa, la suposada vacunació del candidat del PSC ha marcat els minuts de les escombraries de la campanya electoral fins a obligar l’exministre a donar explicacions. «No m’he vacunat», va assegurar. El mateix dia en els digitals i a l’endemà en les edicions de paper, el titular es va escriure sol. O no tan sols: ‘Salvador Illa nega haver-se posat la vacuna’. O el que ve a ser el mateix: ‘L’arquebisbe de Canterbury pregunta si hi ha bordells a Manhattan’. L’ombra de dubte i de sospita i el reconeixement velat d’un fet no verificat es van convertir en notícia sense possible retorn. Si l’arquebisbe preguntava pels bordells de Nova York és perquè volia anar-se’n de putes, i si el ministre ho negava tot era perquè s’havia vacunat. En conseqüència, els papers de Bárcenas van passar a un segon pla i la desastrosa gestió de l’independentisme català al comandament de Catalunya, també. Continuem penjant banderes a les façanes de Barcelona i Madrid, que en aquesta última, a més, ho subvencionen. De la pandèmia i de l’economia ja se’n parlarà un altre dia Vint anys després de la seva estrena, m’he posat a veure ‘L’ala oest de la Casa Blanca’, la sèrie d’Aaron Sorkin on s’explica al mil·límetre la democràcia nord-americana abans del trumpisme. Asseguren els politòlegs que s’acosta bastant a la concepció de la política que es tenia als Estats Units anteriorment a l’elecció de l’empresari com a president. Enmig d’una campanya electoral, un assessor aconsella el candidat demòcrata que se centri en els embolics de faldilles d’un altre aspirant del mateix partit amb el qual es juga la designació. El candidat s’hi nega i li diu a l’assessor que posarà el focus en el que de veritat importa als electors: l’assegurança mèdica i l’ús de les classes més desfavorides. Com va dir Vargas Llosa, en quin moment es va fotre el Perú, en quin moment la nostra classe dirigent va triar centrar el debat en la vaporosa lleugeresa de fets no verificables abans que en la sanitat, l’economia, l’atur o el benestar social. En quin moment van decidir que el que els anava bé als seus interessos havia de despertar igual atenció en la ciutadania i en quin moment el periodisme va decidir abandonar-se a la trampa. A tot això, mai vam saber si l’arquebisbe de Canterbury va visitar l’est de Manhattan. La cúria, aquesta sí, és més de vacunar-se abans de temps.

L’arquebisbe de Canterbury

Les acusacions a Salvador Illa sobre la seva suposada vacunació responen a l’antiga tàctica d’alimentar notícies no verificades per ocultar el que de veritat hauria d’importar a la societat

El més llegit