Estats d’ànim en vigília

Per endevinar ja hi ha les enquestes. I per analitzar amb sentit sencer possibles escenaris fa falta l’escrutini. Així que toca viatjar pels estats d’ànim de la vigília per saber com arriben els diferents partits –particularment els del triple empat del capdavant– al 14F amb l’afegit d’alguns elements que poden influir en el que s’esdevingui durant les pròximes setmanes. Qui arriba a la meta més estireganyós és JXCAT. Laura Borràs ha confirmat els pronòstics que la dibuixaven com una bona candidata. El recorregut a l’alça en el conjunt d’enquestes li ha fet guanyar punts entre els quadros del seu partit i fe en la victòria. Fins al punt que als sanedrins junters ha començat a dedicar temps a l’escenari en què, guanyant i amb una aritmètica parlamentària que possibilités la presidència per a JXCAT, no fos possible investir-la pels seus problemes amb la justícia i la negativa ja explícita de la CUP per part de la seva candidata, Dolors Sabater, i altres sensibilitats anticapitalistes com la que representa Carles Riera. A JXCAT consideren, a diferència del que va passar el 2017 amb Artur Mas i el seu pas al costat, que el millor escenari en aquesta ocasió seria la repetició electoral. Entenen que el seu recorregut continuaria sent alcista. Al capítol del deure, tensions internes per decisions que en campanya ha pres Borràs pel seu compte sense escoltar les veus de Waterloo. El fitxatge de Josep Maria Argimon ha sigut encaixat amb alguna cosa més que sorpresa a Bèlgica, especialment per Toní Comín, formalment conseller de salut legítim utilitzant la terminologia de JXCAT. Ja hem apuntat altres vegades que Laura Borràs no aspira a una presidència vicària i ha començat a demostrar-ho. Diferents discursos Menys entusiasme a ERC. Partien d’una posició d’avantatge fa uns mesos i arriben al dia D formalment empatats amb socialistes i junters. Preocupats per l’abstenció, esperen que no superi el 40% per mantenir les seves opcions de victòria, almenys sobre JXCAT, que és el que compta. Si tots els partits estan centrats a elaborar diferents discursos per a la nit electoral per acabar utilitzant el que toqui en funció del resultat, en el cas d’ERC l’atenció als esborranys serà particularment intensa. Ningú vol errar en el primer pas i els resultats poden deixar diverses portes obertes, tot i que totes passen per quedar primers al front sobiranista. Durant les últimes setmanes els nervis han anat a l’alça i fins i tot algunes veus han començat a preguntar-se qui hauria de fer les maletes per assumir en persona una hipotètica derrota davant JXCAT que fins fa poc resultava inimaginable. Els socialistes continuen convençuts que trauran un excel·lent resultat i que poden guanyar les eleccions. El tots contra Illa i el compromís de les forces independentistes de no negociar govern amb ells ha pogut sorprendre –almenys en el que incumbeix a ERC i PDeCAT- per la sacralització que suposa un document firmat, però no pel fons, que no aporta novetat. Al PSOE hi ha dirigents que consideren que, tot i guanyant, seria convenient investir a Pere Aragonès davant la impossibilitat de governar, com li va passar a Txiqui Benegas a Euskadi el 1986 davant José Antonio Ardanza. Aquest escenari permetria soldar l’aliança de Pedro Sánchez amb ERC al Congrés. El PDeCAT arriba a la línia de meta amb l’esperança de posar el peu a la porta. La convicció entre els d’Àngels Chacón és que han fet una bona campanya però que van començar massa tard. VOX encantats de conèixer-se. La CUP optimista i convençuda d’haver capturat una bona bossa de votants indecisos defraudats per la guerra civil entre JXCAT i ERC. Al marge de la seva hipotètica negativa a investir Laura Borràs, l’aritmètica podria obrir per primera vegada a l’extrema esquerra un seriós debat sobre entrar o no al govern. En Comú Podem manté el paper passiu que li correspon a una formació plana pel que fa a les expectatives inicials i les actuals. I el PP preocupat per si els números acaben per confirmar que han d’agafar els prismàtics per veure a distància VOX. C’s va arribar a la desbandada i res ha passat a la campanya que hagi fet millorar l’ambient. Aquesta és el mapa d’emocions a poques hores de conèixer què decideix el sobirà. L’estat d’ànim ‘è mobile qual piuma al vento’ i més que pot ser-ho quan es coneguin els resultats, imprevisibles amb una abstenció tan elevada com la que es preveu i tants indecisos. Recorrent al tòpic, les espases estan alçades. I pot ser que hi segueixin durant un temps llarg si les urnes no parlen amb prou claredat.

El més llegit