No són només xifres. No són dades perdudes en l’embolic de números de la pandèmia. No són gaires. Però sí molt nocius. Pel que fan i per l’exemple que donen. I crec que han de ser estudiats com un fenomen. Són els –i les– que s’organitzen cada cap de setmana i es tiren a l’esquena les restriccions per frenar el bitxo. No són forçosament negacionistes, antivacunes o antisistema. Hi ha adolescents, joves, madurs i fins i tot algun veterà. Són els apòstols de la transgressió pandèmica.
Insubmissos de les restriccions
Normalitat de femer
No sé com podria administrar-se a aquest col·lectiu d’incomplidors de la norma la vacuna del deure social, però sí que sé que les misèries de la picabaralla política no ajuden gens.
El més llegit
- El PSC voreja la victòria i Puigdemont reforça l’avantatge sobre Aragonès
- Els jesuïtes sabien des de 1968 que Lluís Tó era un "depredador sexual"
- Un bosc amb 2.000 arbres enterrarà residus perillosos
- Carles Puigdemont: "Avui estem molt més preparats per aguantar un embat amb l’Estat"
- ¿I ara què, Joan?