Aquest article podria començar de tres maneres diferents, i totes ens portarien al mateix lloc. Podria començar parlant de la influència que continua tenint David Bowie cinc anys després de la seva mort, tant pel que fa a la música com amb la seva actitud reflexiva sobre el món. També podria parlar de l’emergència de narcisisme més superficial en l’era de les xarxes socials, una mena de nihilisme per sobreexposició. I finalment podria fer una reflexió més personal, amb una barreja de nostàlgia i orgull generacional. Al final, però, avui sempre acabaria parlant d’un músic: Steven Wilson.
Música
Totes les formes del jo
De tant en tant s’edita algun disc que per diverses raons m’ofereix just el que vull escoltar en aquell moment, com ‘The future bites’, l’últim de Steven Wilson
Temes:
El més llegit
- Detenen una parella amb sis primats bebès ocults als genitals
- Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre
- Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»
- Barcelona prorroga 24 hores el permís d’obres al Camp Nou
- ‘La casa dels horrors’ d’Oviedo tenia un desmesurat consum d’aigua i una sala d’estudi per als tres nens