Esperant les vacunes

Quan apareixia la llum al final del túnel d’aquesta epidèmia de Covid-19, Europa ha entrat en pànic. Ara que no calen sondejos per saber que l’acceptació de la vacuna va en augment; ara que per fi sabem que les vacunes no són una il·lusió; ara que es comencen a veure resultats a països com Israel, on la meitat de la població ha rebut la punxada màgica i el contagi comença a baixar vertiginosament. És ara precisament quan descobrim que no rebem les dosis esperades, almenys durant aquest primer mes des que Europa va començar a vacunar. ¿Què està passant? Quan fa un any el virus va aparèixer i va començar un calvari del qual no s’intuïa la sortida, vam saber que amb la vacuna canviaria. D’aquí la desesperança. Però estem al començament d’una campanya de vacunació sense precedents en la història i és normal que hi hagi contratemps. Mai abans s’havia vacunat a tots els països, totes les persones, de totes les edats. El repte és que cadascuna de les baules d’aquesta campanya estiguin ben greixades si volem arribar aviat a recuperar l’equilibri perdut. Les vacunes són la prioritat i la producció ja ens mostra que tenir-les és molt més que una projecció en un full d’Excel. Un terç La realitat és obstinada. Les dosis no vindran de cop, senzillament perquè no hi ha capacitat al món per produir tantes vacunes. En necessitaríem 15.000 milions per a tota la població mundial, però en un any, si tot funciona a la perfecció, només en podem aconseguir una tercera part. ¿Ho sabien els laboratoris? Sí, però pressionats per aconseguir-la, i tenir diners públics a compte, la indústria farmacèutica es va llançar a anunciar quantitats que individualment podien semblar factibles, i que a mesura que s’han començat a sumar les unes amb les altres i apareixen els primers problemes, s’allunyen del desig. En l’arrencada de les seves cadenes de producció, Pfizer i Moderna, les primeres a arribar, han trobat limitacions en la matèria primera, la velocitat de fabricació o els vials amb què envasar. El mateix està passant amb la vacuna d’AstraZeneca, que abans de ser fins i tot aprovada per la UE ja va anunciar que caldria rebaixar les expectatives d’aprovisionament, almenys fins al març. Passarà amb les noves que vagin apareixent, perquè augmentar la producció requereix crear plantes noves, personal capacitat i mecanismes molt sofisticats de seguiment i control. En la fabricació, l’arrencada és el pitjor moment i la Unió Europea està sent víctima d’uns acords d’entrega que no s’estan complint, començant a sospitar que les farmacèutiques s’estan emportant a un altre lloc les que ens toquen aquí. La realitat, no obstant, és que els EUA i la Gran Bretanya van comprar abans i van comprar més, a més d’invertir en la producció als seus països. Si ens mirem en aquest mirall Europa va amb retard, però això no justifica el Brexit ni deixa sense força la UE. Traient Alemanya, cap altre país hauria pogut comprar les quantitats ara compromeses i al preu que s’han aconseguit d’haver anat per separat. Sens dubte hi ha hagut errors, d’entrada, haver acceptat la confidencialitat dels contractes, una pràctica que hauria d’haver-se regulat fa anys a la UE i que no s’ha fet per la pressió constant de la indústria. Intentar-ho enmig de la pandèmia era a risc de retardar els acords. Ara la pressió apunta a Brussel·les i es planteja la possibilitat de restringir l’exportació de vacunes que s’estiguin produint a Europa. És bo que s’obri el debat, perquè cal revisar un sistema d’innovació que prioritza el mercat sobre la salut pública. Però cal centrar tots els esforços a sortir de la pandèmia i per molt que es pressioni sempre hi haurà un coll d’ampolla. Tot i que els problemes d’aprovisionament duraran, amb les ja aprovades, les notícies de noves vacunes molt eficaces de Novavax i Jansen són encoratjadores. Aviat multiplicarem les dosis, però esperant les vacunes cal apel·lar a la necessitat d’invertir i assegurar la següent baula, el que portarà els sistemes de salut a afrontar una campanya molt llarga, una carrera d’obstacles que durarà tot l’any. ¿Estarem preparats?

Però estem al començament d’una campanya de vacunació sense precedents a la història i és normal que hi hagi contratemps.

El més llegit