Inici de campanya

La campanya electoral comença amb bones perspectives per als socialistes, que podrien ser el partit més votat i amb més escons el pròxim 14 de febrer. De prop, ERC i JxCat rivalitzen per la segona posició. Les dades directes afavoreixen els republicans, però els indicadors de fidelitat i afinitat a les respectives formacions afavoreixen els de Borràs. A Aragonès li costa fidelitzar els seus, i alguns es mostren disposats a votar Junts i, fins i tot, els socialistes. Per la seva part, la formació de l’expresident Puigdemont no presenta una tendència clara i serà la campanya la que determinarà si aconsegueix obtenir uns resultats similars als del 2017, després de l’escissió del PDECat avalada per l’expresident Mas. En els pròxims dies podrem analitzar si l’entrada dels presos en campanya impacta positivament en les expectatives de les formacions independentistes. El PSC d’Illa és l’única formació que presenta una tendència clara a l’alça. L’impacte generat per l’anunci de la seva candidatura continua viu. Ha apoderat els votants socialistes, els de sempre i alguns dels que s’havien distanciat, i ha reforçat la capacitat del partit per atraure votants d’altres formacions, que el veuen com una oportunitat de canvi. És important analitzar el context per entendre per què es produeix aquest sotrac: un moment d’un enorme cansament per part de la ciutadania i d’una creixent angoixa cap a les perspectives de futur. A més, aquests sentiments coincideixen amb una opinió molt crítica de la situació política a Catalunya i de la gestió del Govern de la Generalitat que, tal com apuntava aquesta mateixa setmana una enquesta del CEO, la meitat de l’electorat suspèn. Fins i tot entre els votants dels partits del Govern la valoració és discreta. L’anomenat ‘efecte Illa’ no s’entendria sense aquest punt de partida. El descens de Ciutadans s’anuncia des de fa temps, tot i que la seva magnitud és difícil de calcular, ja que no només s’han reduït els que pensen votar-lo, sinó que molts ja no recorden o no volen recordar haver-ho fet. El seu descens facilita l’entrada de Vox al Parlament, que està assegurada davant un PP que, malgrat créixer, no es mostra capaç d’aglutinar el vot de la dreta espanyolista. A l’altre costat, els comuns es troben entre dos dels favorits a emportar-se la victòria, socialistes i republicans, fet que els posa difícil mantenir els resultats del 2017. En qualsevol cas, les tendències de cada formació es veuran reforçades o atenuades pel nivell de participació, que es preveu que torni a valors similars als habituals d’unes eleccions catalanes abans del procés, notablement per sota de les del 2015 o 2017. En aquests moments s’estima que poc més del 60% dels catalans anirà a votar, però la situació de la pandèmia i la confusió generada respecte de la data electoral (que, de fet, ha durat més d’un any) no pronostiquen que aquesta dada millori. Cal veure si la confirmació definitiva del 14 de febrer reanimarà els desitjos de participar.

L’impacte generat per l’anunci de la candidatura d’Illa continua viu i el PSC és l’única formació que presenta una tendència clara a l’alça

El més llegit