La vacuna, un negoci que costa vides i desperta dimonis

No vam aprendre tant en la lluita contra la Covid el 2020. El virus continua entre nosaltres amb gran virulència reforçat per noves variants. Continuem absorts en les paraules: ¿segona o tercera onada?, quan el drama està –a més d’en les vides que s’estan perdent i en les que es perdran– en la pertorbació social que alimenta unes extremes dretes que es presenten barrejades en una miríada d’organitzacions fanàtiques nascudes i multiplicades a internet. Qanon n’és només un exemple. Estan en risc la nostra salut i la democràcia. Els problemes de subministrament de vacunes, que ha provocat una guerra política entre la UE i el Regne Unit, posen en risc el calendari de vacunació i allunyen el miratge de l’anomenada immunitat de grup. És com si de sobte s’hagués apagat la llum al final del túnel, i amb ella l’esperança d’algun tipus de normalització a la tardor. Les ucis dels hospitals d’Europa tornen a estar sota una forta pressió. Es multipliquen els senyals d’alarma davant governs timorats que pensen més a llarg termini, en l’economia, que en el curt, en el qual estan en joc milers de vides. El Regne Unit ha sobrepassat els 100.000 morts, i alguns dels països que ho havien fet millor, com Portugal, estan en serioses dificultats. Estem gairebé pitjor que en la primera onada. L’advertència holandesa El que ha succeït aquesta setmana a la gairebé sempre pacífica Holanda és una advertència. Hi ha un cansament físic i mental en una població que ha perdut la por de la por. Creix l’afartament davant les restriccions i els confinaments. Les extremes dretes atien aquest descontentament contra les autoritats, que culpen d’incompetència i autoritarisme. Fa tot just tres mesos tot indicava que serien els perdedors d’una crisi que els havia expulsat de l’escenari, però han renascut encara més a la dreta impulsats per la bogeria final trumpista. Ja no és feixisme 2.0; ara és un fanatisme medieval amb armes digitals. L’assalt del Congrés dels EUA, el 6 de gener, no va ser un accident aïllat, és la conseqüència de la pèrdua progressiva de la veritat com a motor de la política. La democràcia nord-americana es va salvar de miracle, però el mal està dins, com un cavall de Troia, i està, en menor mesura, en les nostres democràcies europees. Després del dolor extrem causat per l’anomenada grip espanyola el 1918 van arribar els «alegres anys vint». I després d’ells, els nazis, la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust amb l’assassinat de sis milions de jueus. ¿Què hem après de la industrialització del crim a gran escala? ¿Es podria repetir amb gitanos, negres, migrants o esquerrans? Bandera, qualsevol cosa Les noves extremes dretes faran bandera de qualsevol cosa, dels confinaments i del contrari, de les morts i de la pèrdua massiva de llocs de treball. La por d’un futur ombrívol és una gota malaia tòxica que cala en una població exhausta que assisteix ara a l’espectacle de l’escassetat de vacunes. Són carn de canó, un cultiu perfecte per a les ideologies de l’odi. Hi ha conflictes larvats suficients per servir d’espurna. ¿Creuen que els EUA cediran a la Xina el ceptre mundial de les superpotències sense baralla? ¿Quan hem oblidat que el lliure mercat es basa en l’escassetat de l’oferta davant la demanda? Si aquesta és creixent, com succeeix ara, el preu creix, i es disparen els guanys de les afortunades forquilles de l’oferta. Parlem de les empreses farmacèutiques. No són altruistes que treballen per la salut planetària, sinó companyies privades que cotitzen a la borsa i actuen en comandita per defensar les patents perennes que bloquegen l’accés a genèrics, pràctica denunciada per una aliança d’organitzacions i oenagés anomenada COVAX. El negoci de les farmacèutiques genera més beneficis que el bancari. Els recomano El jardiner fidel de John Le Carré. És possible que els doni temps a llegir la novel·la abans que els toqui el torn de vacunació. Les medicines no poden ser un luxe; les vacunes, menys encara. L’OMS afirma que seria un fracàs moral catastròfic si les vacunes, avui escasses als països rics, no arribessin a temps als més pobres. Oxfam calcula que nou de cada deu habitants dels 70 països més pobres no rebran cap dosi el 2021. D’aquest previsible fiasco es nodriran les extremes dretes fanatitzades a les xarxes socials. Es faran més forts i globals. És possible que la història no es repeteixi, però hem d’admetre que la niciesa és una constant. Som una espècie presumptament intel·ligent que es comporta d’una manera cada vegada més estúpida.

El més llegit