Hi va haver un temps en què avorrir-se era una cosa normal. La gent badallava durant tot el matí i tota la tarda. Únicament, molt de tant en tant, s’esdevenia una cosa que mereixia l’atenció necessària per ser explicada després. Aquest món va morir en favor de l’espectacle continu que vivim avui dia alimentat sense treva amb històries sorprenents mai vistes ni explicades, com que a l’hivern fa fred i a l’estiu, calor. O que després de la nit arriba el dia i, després, la nit una altra vegada.