Sembla, doncs, que tot pot anar a pitjor. L’eco repeteix, incansable, la fatal advertència: «Vigila amb els idus de març». Perquè sembla que serà llavors, al març o a l’abril, quan s’arribarà al pic màxim d’aquestes corbes sobre les quals cavalquem sense traça ni enginy; mancats fins i tot de l’energia necessària per tirar de les regnes amb força i clavar el fre. S’escampa el desànim tant com pugen les xifres. Fallen les forces.