Va arribar el comandant i va manar parar

‘Se acabó la diversión, llegó el comandante y mandó parar’, cantava Carlos Puebla. Una cosa similar ha fet el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya polsant el timbre que dona per acabat l’esbarjo dels partits i manté per al 14 F –de moment i fins a nou avís– la data de les eleccions catalanes. Als jutges se’ls en va la mà des de fa temps amb la literatura i les ganes de mostrar-se. Al TSJC li sobraven tants folis i prosopopeia sobre la situació política de Catalunya i l’amaniment sobre la conveniència de les eleccions per motius que no tenen res a veure amb la justícia, que és al que es dediquen ses senyories. N’hi havia prou d’argumentar jurídicament si el decret firmat per Pere Aragonès s’ajustava a ordenament o no. Però aquest és un temps en què no hi ha qui no pretengui anar més lluny d’allò a què està obligat. Epidemiòlegs i metges que volen governar serien un altre exemple. Així que ja estem en campanya. El primer de començar-la, qui si no, ha sigut l’alumne que més pressa té per examinar-se. Anda el candidat ministre Salvador Illa muntat sobre un coet que encara no s’ha enlaireat però del qual tot són felicitacions. I quan no són lloances són regals del CIS que, des que està dirigit per José Luís Tezanos, tracta, exposa i publica les dades que maneja conforme als interessos del govern de Pedro Sánchez; igual que els cortesans del s. XIX preparaven les partides de billar de Ferran VII movent les boles per deixar tirs nets al monarca. El programa del PSOE per a Catalunya és del més senzill: Illa serà el gran sargidor. Amb ell arribarà la calma, s’acabaran els dies de soroll i fúria i tot això del procés haurà sigut un parèntesi. Per a totes les altres coses la Moncloa i el que ha estat fent el Govern d’Espanya. Naïf, però fàcil d’entendre. Els altres estudiants han sigut menys aplicats. A base de pensar que la data de l’examen sempre podia acabar ajustant-se –primer amb el pacte Puigdemont-Torra, ara amb la pandèmia; com la clàssica àvia de l’estudiant universitari que es mor més d’una vegada durant la carrera per poder esquivar exàmens– no han clavat els colzes tot el que caldria i no acaben de decidir quin conte és el que volen explicar. Una altra conspiració de l’Estat Cert que la decisió del TSJC de no autoritzar la suspensió de les eleccions brinda als seus ulls l’oportunitat de tornar a jugar les cartes del 2017. És a dir, una altra conspiració de l’Estat per fer-los perdre les eleccions contra la qual cal rebel·lar-se acudint a votar-los en massa. Però ni la decisió del tribunal equival al 155 de fa tres anys, ni per descomptat generarà un clima tan enrarit i emocional com el de llavors. Per molta gestualitat populista que es projecti en eslògans moralment reprovables fins i tot en campanya del tipus «ens obliguen a escollir entre el vot i la salut» no es produirà un plus excessiu d’indignació. Així que JxCat i ERC hauran d’anar traient del barret de copa el conill del relat que volen vendre per no perdre la corda que pronostiquen les enquestes. I aquí, a diferència del programa socialista, naïf però fàcil d’explicar, els sobiranistes estan desorientats perquè el seu és més complicat de narrar en dues línies, que és el màxim que admet una campanya.

Va arribar el comandant i va manar parar

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha polsat el timbre que dona per acabat l’esbarjo dels partits

El més llegit