Lenta vacunació i coordinació a la UE

Un any després de l’arribada del coronavirus, la coordinació sanitària dels 27 estats de la Unió Europea (UE) avança amb una lentitud incompatible amb l’extrema gravetat de la situació. La cimera telemàtica, que va concloure la matinada d’aquest divendres 22 de gener, és un nou exemple d’això, mentre que el decebedor resultat de les quatre primeres setmanes de la campanya de vacunació revela una falta de preparació i un excés d’autocomplaença. Malgrat els esforços de la Comissió Europea per aconseguir una millor coordinació dels Vint-i-set davant la pandèmia, els governs continuen actuant sense concertació en qüestions essencials, com la prohibició de vols i arribada de persones procedents de tercers països més afectats per les noves soques més contagioses del virus (britànica, sud-africana i brasilera), els requisits per als ciutadans europeus per entrar en un altre país de la UE (tests, quarantenes), l’ús i el tipus de mascareta… Hongria fins i tot ha autoritzat la vacuna russa Sputnik V i la britànica Oxford-AstraZeneca abans que siguin aprovades per l’Agència Europea del Medicament. Cada govern de la UE decideix pel seu compte el veto de vols per qüestions sanitàries, malgrat la lliure circulació de persones que hi ha posteriorment dins de la UE. Així, per exemple, Finlàndia manté suspesos els vols amb Irlanda, el Regne Unit i Sud-àfrica, Holanda acaba de prohibir els vols amb el Regne Unit, Sud-àfrica i Sud-amèrica, Dinamarca acaba de suspendre els seus vols amb Dubai a causa de certificats de tests falsos i Portugal ha suspès tots els seus vols amb el Regne Unit, mentre que Espanya els manté amb restriccions. Lenta vacunació La UE no ha acordat un marc comú sobre l’ús dels tests ràpids d’antígens i el reconeixement mutu dels seus resultats pels Vint-i-set fins al 20 de gener. L’acord, a més, no és jurídicament vinculant, sinó una mera recomanació. La Comissió Europea presentarà el 25 de gener una proposta per restringir els viatges no essencials dins de la UE, amb una altra recomanació no vinculant. La debilitat de la UE es posa de manifest especialment en la lenta vacunació, malgrat l’extrema emergència sanitària. Si l’arribada del virus va agafar la UE desprevinguda amb uns sistemes sanitaris sota mínims i l’anunciada segona onada va tornar a atrapar els governs sense reforçar adequadament les seves capacitats sanitàries, la prevista campanya de vacunació sembla deficientment preparada. La Comissió Europea va cometre l’error inicial de demorar fins al novembre la contractació de les vacunes que estarien primerament disponibles (Pfizer i Moderna) i d’adquirir un nombre limitat de dosis (280 milions per vacunar 140 milions de persones) amb una entrega esglaonada al llarg de l’any. L’ampliació de la comanda posterior al gener no evita una penúria de dosis en la primera meitat de l’any. Això ha portat Alemanya a comprar 30 milions de dosis pel seu compte; Hongria, a comprar vacunes russes i negociar la compra de vacunes xineses, i Xipre, a demanar ajuda a Israel. La disponibilitat de vacunes a la UE podria millorar al febrer si l’Agència del Medicament aprova la vacuna d’Oxford-AstraZeneca el 29 de gener. Dinamarca i Àustria han reclamat un predistribució de les dosis d’aquesta vacuna pels països per poder utilitzar-la sense demores. Dos anys per vacunar el 50% Els governs europeus també han demostrat una limitada capacitat de vacunació amb les dosis disponibles, que la UE distribueix en funció de la població de cada país. Dinamarca és el més efectiu de la UE i ja ha injectat almenys una dosi al 3,21% de la seva població, seguit d’Irlanda (2,47%), Espanya (2,36%), Eslovènia (2,31%) i Itàlia (2,12%), mentre a Alemanya i França el percentatge baixa a l’1,67% i 1,21% i a Holanda només arriba al 0,58%, tres vegades menys que a Romania (1,81%), segons la base de dades de la Universitat d’Oxford. Això contrasta amb Israel, que ja ha vacunat més del 38% de la seva població. Al ritme actual d’injectar una dosi diària (mitjana setmanal) al 0,13% de la població als països de la UE més efectius (Espanya, Dinamarca, Irlanda i Eslovènia) es necessitaran més de dos anys per vacunar només la meitat de la població, molt lluny de l’objectiu oficial de la Comissió Europea de tenir el 70% de la població adulta vacunada de la UE a l’estiu. Sense una ràpida vacunació, el cost socioeconòmic dels confinaments es pot convertir en una bomba de rellotgeria que desestabilitzi políticament el continent.

Lenta vacunació i coordinació a la UE

Els Vint-i-set continuen actuant sense concertació en qüestions sanitàries essencials que afecten tot Europa

Alemanya compra vacunes pel seu compte i Hongria autoritza les vacunes russa i britànica abans de ser aprovades per la UE

El més llegit