Quan Amèrica compleix

El referèndum del Brexit del 2016 i l’elecció el mateix any de Donald Trump van deixar clar que el populisme –programes demagògics de líders irresponsables– és una seriosa amenaça per a les democràcies quan no s’han sabut satisfer les expectatives socials i morals d’un alt nombre d’electors. Els anys de Trump, que han dividit Amèrica i han exhibit un perillós nacionalisme proteccionista, han sigut una amarga experiència. I això, junt amb els greus successos del 6 de gener amb l’ocupació pels seus addictes del Capitoli, han fet que els Estats Units hagin perdut credibilitat com a primera democràcia mundial. Cert, Trump, fins i tot perdent, ha tingut més vots que el 2016 i bona part dels seus electors encara creuen que li van robar les eleccions. El trumpisme continua sent una amenaça, però dimecres Biden va prendre possessió de la presidència perquè les institucions democràtiques americanes, malgrat els seus defectes, han funcionat bé. Aquesta és la principal conclusió del que ha passat des de les eleccions del novembre: les institucions americanes han protegit la democràcia contra un president que, amb mentides i amenaces, pretenia aferrar-se al poder. El primer a destacar és que després de la victòria electoral de Biden tots els estats, inclosos els governats per republicans, van mantenir, malgrat múltiples pressions, els resultats de les urnes. El cas estrella va ser el d’un alt dirigent republicà de l’estat de Geòrgia –on, contra el que estava previst, va guanyar Biden tot i que per escàs marge– que no només es va negar a l’exigència de Trump de «trobar-li» 11.000 vots més, sinó que va fer arribar la gravació de la trucada al ‘Washington Post’, cosa que va originar un gran escàndol i va enfonsar encara més la figura del president sortint. D’altra banda, tots els tribunals davant els quals es va esgrimir un presumpte frau electoral van donar l’esquena a Trump, que no va aconseguir tampoc cap recolzament al Suprem, malgrat que sis dels nou jutges vitalicis són conservadors i tres d’ells van ser proposats per ell. El president no va poder manipular els jutges, ni els que li devien el càrrec. Una cosa que des d’Espanya mereix una reflexió. La tercera dada és l’actitud dels militars. Quan es va començar a témer –un pròxim a Trump ho va demanar– que el president podia recórrer a l’Exèrcit, 10 exsecretaris de Defensa, tots els que encara viuen, van fer pública una carta en la qual advertien que els militars estaven subordinats a les institucions democràtiques. I els secretaris de Defensa (republicans o demòcrates) no acostumen a ser simpatitzants progressistes. A més, els comandaments militars van deixar clar que no eren ells els cridats a arbitrar les reclamacions de Trump. El mateix dia 6 i després de l’ocupació del Capitoli, el Senat i la Cambra de Representants van validar l’elecció de Biden. El vicepresident Pence no es va sotmetre a les invectives de Trump, que el va titllar de traïdor, ni tampoc el líder dels republicans al Senat, Mitch McConnell. Només set senadors dels més de 50 republicans van obeir a l’encara president. I ara el segon ‘impeachment’ sobre el qual decidirà el Senat –que inhabilitaria Trump i li impediria presentar-se el 2024– és possible (no segur) que surti. I amb el recolzament de diversos senadors republicans. Biden és president perquè les institucions americanes –que no són santes– han avortat l’autoritarisme d’un president que volia fer gran Amèrica. 234 anys de tradició democràtica compten.

Quan Amèrica compleix

La justícia i les institucions han avortat l’autoritarisme populista de Trump que pretenia aferrar-se al poder

El més llegit