La tribuna

Iglesias, un vers lliure que pretén rimar

Més que les afirmacions del vicepresident segon sobre Puigdemont i l’exili republicà, el que preocupa a la Moncloa són les divergències de fons sobre les reformes laboral, fiscal i del sistema de pensions

MADRID 16 12 2020 - El vicepresidente segundo del Gobierno Pablo Iglesias asiste a la sesion del Congreso de los Diputados en la que el presidente del Gobierno Pedro Sanchez comparece a peticion propia para informar de los dos ultimos consejos europeos y de la situacion en que se encuentra Espana en este momento de la pandemia a las puertas de la Navidad EFE J J Guillen / J J Guillen

No és que Pablo Iglesias sigui infal·lible, però generalment en les seves declaracions, gairebé sempre ben preparades, diu el que vol dir. Fins i tot quan transmet la impressió de ser excessivament provocador o massa aspre amb els seus socis socialistes del Govern. No obstant, la constatació que també s’equivoca es va produir diumenge passat a ‘Salvados’, quan va comparar Carles Puigdemont amb els exiliats del franquisme, en el que va venir a ser, com a mínim, un «equívoc comunicatiu», com ho va definir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Segurament el vicepresident segon es va confiar massa, perquè es creia en una tele amiga, i l’entrevista se li va escapar de les mans, provocant una dolguda reacció de sectors de l’esquerra, especialment els més vinculats a l’exili republicà i a la memòria històrica.