Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament, postula la primera llei de Murphy. En tot cas, tingui o no raó Murphy, el que podia passar ha passat i, de nou, ens ha tornat a atrapar el toro, amb la qual cosa les perspectives d’una forta i immediata recuperació de l’economia el 2021 es redueixen i difuminen. Ara, a l’espera que l’INE, el Banc d’Espanya, l’FMI i les autoritats europees ens indiquin com va acabar el 2020, i què esperen per al 2021, els signes que s’acumulen no són positius: és probable que el quart trimestre de l’any passat mostri una nova caiguda del PIB i que els primers mesos d’aquest 2021 segueixin aquest camí. No és que sorprengui, perquè la política seguida des de finals de novembre ha sigut la de draps calents, tirar la pilota cap endavant i esperar que s’escampi la boira. De cap altra manera es poden qualificar les restriccions parcials de l’activitat i els consells a la ciutadania perquè es comporti responsablement. Els seus efectes ja són visibles: rampant tercera onada sanitària i negatius efectes econòmics. Era el que es podia esperar.