El dia de les primeres vegades

Per ser un país de tan curta història (comparat amb la vella Europa i la mil·lenària Xina), les tradicions tenen un pes enorme als Estats Units. La cerimònia de presa de possessió del nou president és una de les més arrelades. En aquests temps tan atípics, la inauguració –com allà s’anomena– de Joe Biden serà, sens dubte, una de les més estranyes de les que es té registre. Per començar, no hi serà el president sortint. Un alleujament, per cert. Seria antinatural veure en aquest mateix lloc l’home que fa pocs dies va animar els seus a assaltar-lo; el lloc on es consumeix un dels processos més sagrats de la democràcia nord-americana: el traspàs formal de poders. Per seguir, perquè des del Capitoli no es veurà un ‘mall’ ple de gent. Aquesta vegada sí que pot presumir Donald Trump que en la seva n’hi va haver més. La necessitat d’evitar multituds per la pandèmia i les extremes mesures de seguretat davant el temor de possibles atemptats i actes violents per part de l’extrema dreta han convertit Washington en una ciutat fantasma. Com marca el moment, la ciutadania està convidada a acompanyar el nou ocupant de la Casa Blanca de manera virtual. A més de l’acte del jurament per si mateix, és el dia del primer discurs com a president, de la desfilada i del ball inaugural. Un dia de festa, gairebé sempre, que aquesta vegada estarà enfosquit per les circumstàncies. Un dia de moltes primeres vegades, en el terreny personal i en el professional, tot i que Biden, després de vuit anys de vicepresidència, està familiaritzat amb l’entorn. És també el dia de les primeres decisions. Aquestes amb les quals, de manera simbòlica, es vol marcar l’inici de l’Administració. Els presidents entrants no esperen ni un minut. A penes arriben al Despatx Oval des de la desfilada, es fan la foto firmant la seva primera ordre executiva, que normalment respon a algunes de les seves promeses de campanya. En el cas d’Obama va ser el tancament de Guantánamo (encara no conclòs). En el cas de Trump, va ser l’inici del desmantellament de la llei de cures assequibles, coneguda com a ‘Obamacare’, que establia l’obligatorietat de comptar amb assegurança mèdica. L’assumpte continua sense resoldre’s i el futur de la llei està avui en mans del Tribunal Suprem. Així que últimament no hi ha hagut gaire fortuna per a les primeres decisions. Joe Biden ja ha anunciat quines seran les seves: tornar a l’Acord de París per lluitar contra el canvi climàtic, decretar l’obligatorietat de mascareta en edificis federals, revertir el veto d’entrada per a persones procedents d’una sèrie de països musulmans i reunificar famílies migrants que han sigut separades forçosament. S’hi suma un ambiciós pla per als seus primers 10 dies, en els quals pretén aprovar un poderós programa d’estímul per lluitar contra les conseqüències econòmiques del coronavirus i posar en marxa un amplíssim programa de vacunació. Al seu país, i a la resta del món, li anirà millor si, a diferència del que va passar amb els seus antecessors, aquestes primeres decisions acaben arribant a bon port.

El més llegit