Encara vaig per la primera legislatura

Una mica eclipsada pel debat sobre l’exili, el ‘Salvados’ de Pablo Iglesias, articulat amb la seva passió per les sèries, amagava una altra polèmica. Que Gonzo li va fer una bona entrevista ho demostra el fet que se’n continua parlant. Però durant el programa vaig notar un regust metàl·lic al cel de la boca. Que era el sabor de la perplexitat, amb mica d’enveja, ho vaig saber quan vaig llegir un tuit de Jordi Évole: «Amb tres fills i una vicepresidència... ¿D’on treus el temps per veure tantes sèries?» Cal dir que Iglesias no és el primer: Jon Gnarr, un humorista punk que va acabar com a alcalde de Reykjavík, portava en el seu programa que no s’asseuria a negociar amb ningú que no hagués vist ‘The Wire’. I a ‘The Thick of It’ el primer que fan amb un ministre és passar-li un ‘kit cultural’ amb devedés. Potser la meva paternitat de nadons ennuvola aquesta opinió. Últimament, quan parlo de sèries, em refereixo a pel·lícules, que veig en dosis de 20 minuts. Em passa fins i tot amb vídeos de Youtube. Soc capaç de deixar a la meitat un gif de tres segons quan em rapta la son. Potser per això, davant les ostentacions d’Iglesias, jo m’estimbava per una cascada de dubtes. ¿Cada episodi més és un punt del pacte de govern menys? ¿Cada vegada que clica a ‘Ometre introducció’ el que s’omet és una reforma social? Quan Iglesias va començar a anomenar sèries daneses, vaig veure en perill la meva jubilació (el meu jo avi va començar a desaparèixer de la foto, com McFly a ‘Retorn al futur’, quan va dir: «aquesta altra sèrie francesa de diplomàtics és molt interessant»). Quan es va llançar a recomanar sèries a tot l’equip de govern, vaig visionar ponts de Calatrava desplomant-se, ertos eterns, borbons en camisa hawaiana escapant-se en segway per Andorra i factures de la llum pel valor ofert a ‘Una proposició indecent’. Parla per mi l’enveja de pare que assisteix a aquestes frases cubistes (vaig pel segon de la tercera de l’‘spin-off’ de la preqüela de la segona sèrie que veig avui) com qui sentís, explicades en kazakh, les gestes d’escalar els 14 vuitmils en un cap de setmana. Sé que els polítics mereixen entretenir-se, però també sé que preferiria que els de dretes, a més de llegir el ‘Marca’ i Pío Moa, veiessin moltes sèries perquè anessin una mica més despistats.

Encara vaig per la primera legislatura

L’ostentació serièfila de Pablo Iglesias em va deixar desconcertat. ¿D’on treu el temps?

El més llegit