Dissabte, 26 de desembre. Sant Esteve. Dinar familiar sense el meu germà. Tot i que la PCR li ha sortit negativa, decideix autoconfinar-se per prudència, per la vulnerabilitat dels nostres progenitors (quina ensopegada de paraula). Un company seu d’oficina, dels de colze a colze, que havia començat amb febre i una tos de gos, ha donat positiu en Covid, i se l’han quedat a l’hospital. Una sobretaula raríssima amb la feliç vacuna com a tema principal de la xerrada. Els dos, el meu pare i la meva mare, tenen una cicatriu al braç com una medalla, de la mida d’una moneda de dos euros, una mossegada a la carn. La vacuna de la verola, diuen; se’n recorden del com i de l’on. Els avis també la tenien. Es tracta d’una marca generacional (no sé si de classe social també). En qualsevol cas, una osca de resistència.