Superats els anys més durs per al sector editorial, la lenta recuperació en els últims anys de la compra de llibres havia anat acompanyat de vaivens de mercat aparentment contradictoris: tancament d’algunes grans llibreries, o d’altres amb problemes de recanvi generacional, absorció de les vendes per les plataformes de comerç electrònic i un degoteig d’obertura de petites llibreries amb diverses característiques comunes. Atenció per la producció editorial independent, impuls d’activitats culturals o de difusió literària i cobertura del territori, omplint buits en barris i ciutats.
Tot i que aquest auge tingui també aspectes amb una doble cara: l’arribada d’iniciatives amb bolla de mecenatge o els microprojectes plantejats com a alternativa d’ocupació per treballadors del sector són, en part, també símptomes d’una situació com a mínim complicada. El cop experimentat per la pandèmia no ha truncat aquesta tendència: és més, el fet que s’estigui consolidant un teixit de llibreries que actuen com a centres de cultura de proximitat, així com que en determinades fases les llibreries poguessin obrir les seves portes abans, o amb menys restriccions, que altres equipaments culturals, les ha fet sortir relativament ben parades. Després d’haver defensat dignament el seu paper en l’accés a un bé essencial com la cultura, les restriccions actualment vigents resulten de difícil comprensió.