Després de l’era Merkel: alguns homes blancs

Després d’acabar la presidència rotatòria de la Unió Europea (UE), Alemanya s’enfronta a un any complicat per diverses raons. Per començar, s’elegiran sis parlaments estatals i el Bundestag. Es tracta, per tant, d’un any superelectoral, amb l’afegit de la sortida d’Angela Merkel de la cancelleria després de 16 anys liderant el país i la UE. Però el pas previ serà l’elecció del president (perquè no hi ha candidates dones) de la CDU durant la segona quinzena del mes de gener, després de la dimissió d’Annegret Kramp-Karrembauer (AKK), la candidata proposada per Merkel, a principis del 2020 com a conseqüència de les aliances teixides a Turíngia entre liberals, conservadors i l’AfD. Ni el procediment de l’elecció, ni el context pandèmic en el qual es desenvoluparà –serà un congrés ‘online’–, ni els candidats a liderar aquesta nova etapa de la CDU generen altes expectatives. Més aviat, es tracta d’un tràmit d’emergència en el qual cap dels tres homes grisos que competeixen per la victòria genera entusiasme, sinó més aviat sensació de provisionalitat. De fet, cap dels contendents sona com a potencial candidat a la cancelleria alemanya del 26 de setembre del 2021. Els candidats per presidir el partit que Merkel va liderar durant 18 són tres: Merz, Röttgen i Laschet són els seus cognoms. Tots ells homes, procedents de Renània del Nord-Westfàlia, l’estat més poblat i també aquell amb una tradició socialdemòcrata més gran. En un any tan crucial com el que ara comença les diferents famílies del partit no volen arriscar i, sens dubte, no faran experiments. L’única diferència entre ells són els matisos. Es coneixen bé, procedeixen de la mateixa agrupació estatal i han estat en campanya pel lideratge durant gairebé un any. Tres candidats, tres ànimes Els tres candidats conformen les tres ànimes en disputa en el partit. Merz representa l’ala més dretana del partit, reformista i neoliberal, i veu en aquest procés la manera de tornar a controlar un partit que va perdre primer en mans de Merkel l’any 2000 i després en mans d’AKK el 2018. Una victòria seria la seva gran revenja. Per la seva banda, Röttgen, actual president de la comissió d’Exteriors del Bundestag, representa l’esquerra del partit i el seu costat més violeta. Laschet s’identifica amb el centre polític i el pragmatisme. Governador de Renània del Nord, i el més continuista amb la filosofia de Merkel, està avalat per una bona part del partit que aposta per algú amb experiència de govern, si bé la seva mala gestió de la Covid-19 li pot passar factura en aquest procés. De moment, Merz encapçala les enquestes internes i Röttgen i Laschet es disputen la segona posició, tot i que aquest últim té aliats poderosos en el partit. El resultat està molt, molt ajustat, 29%, 25%, 25%, tant que qualsevol d’ells pot ser el vencedor. El que passi el 16 de gener serà la clau per identificar quina serà l’estratègia política que seguirà la CDU aquest any electoral. Després del nomenament del nou president, tindran lloc les eleccions als estats de Renània-Palatinat i Baden-Württemberg el 14 de març, i serà llavors quan comenci la negociació amb el partit germà de la CDU, els bavaresos de la CSU, amb el seu president, Markus Söder, al capdavant. En aquesta negociació serà determinant la unitat del partit i la força amb què arribi el seu nou president, ja que les relacions entre tots dos han estat plenes de tensions polítiques durant els últims anys. Una victòria de l’ala més dretana de la CDU, Merz, tindria una capacitat més gran d’entesa amb la CSU, més conservadora i extremista i amb bones relacions a la dreta de l’espectre polític. Aquesta situació podria llançar Söder com a candidat de la coalició en les eleccions federals, i trencar amb la moderació de Merkel i posar terra pel mig amb els socialistes. En tot cas un dels seus principals handicaps seria que mai un bavarès va ser ben vist pels estats del nord i de l’est del país, una cosa que li restaria possibilitats en la seva cursa electoral. Si, al contrari, la victòria anés a parar en mans de Laschet, l’elecció del candidat a la cancelleria es trobaria amb un potent adversari, l’actual ministre de Sanitat, Spahn, un dels més importants recolzaments de Laschet per arribar a aconseguir la presidència de la CDU. La disputa llavors tindrà lloc entre Söder i Laschet i, de segur, serà acarnissada. Com si d’un castell de cartes es tractés, el que s’esdevingui en el congrés de la CDU determinarà, sense cap gènere de dubtes, la política alemanya dels pròxims anys. Continuïtat i moderació o ruptura i gir a la dreta.

Després de l’era Merkel: alguns homes blancs

Cap dels tres homes grisos que competeixen per la victòria genera entusiasme, sinó més aviat sensació de provisionalitat

El més llegit