Pros i contres

Ser sostre

La gent de l’associació Som Sostre, sense filiació ideològica o religiosa coneguda, no ha parat en tot aquest temps de sortir al carrer per oferir menjar, conversa i escalf als sensesostre.

N’hi ha a moltes ciutats. Gent sense filiació ideològica o religiosa coneguda, sense més interès que el de «donar suport tangible» a les persones que viuen al carrer. A Girona, per exemple, es van agrupar a partir del missatge d’un ciutadà a Facebook on deia que repartiria sopar entre tots els sensesostre del barri. Era conscient que «això no canviarà res», però animava qui volgués afegir-se a la iniciativa, que no consistia només en un aliment calent, sinó també en una estona de conversa, com va deixar escrit, «perquè el que volen és xerrar amb algú i sentir-se 'persones normals'».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquella crida es va convertir en un grup i, després, en una associació –Som Sostre– que, en tot aquest temps, no ha parat de sortir al carrer per oferir menjar, conversa i escalfor. Fa uns dies, me’ls vaig trobar mentre recorrien la ciutat en una furgoneta. Hi havia una persona que coneixia, una dona ferma i decidida que treballa netejant oficines. Em va explicar el que feien, com ho feien, també les enormes dificultats d’aquest període tràgic. Amb el somriure de sempre, sense defallir. Potser no salvaran el món, gent com ella, però fan que sigui menys esquerp, menys ombrívol.