Molt temps després, davant una situació absurda i incomprensible, el ciutadà corrent havia de recordar aquell matí remot d’hivern en què en alguna aula de l’escola, entre el fred, la son de primera d’hora, els refredats i els entrepans, un mestre li havia parlat de drets humans. Va ser un matí fugaç en què ningú va entendre res. L’explicació va pretendre ser apassionada, però va ser escoltada com una salmòdia més d’aquelles classes que eren magistrals, en les quals només podia parlar el mestre, o qualsevol preadolescent amb el company del costat sense que el veiessin. La informació després va ser memoritzada superficialment per a l’examen i hi va haver la sort que aquell tema tan desagradable no fos preguntat.