La vida segueix després del llarg adeu del Brexit

Ni tan sols una pandèmia que ho ha canviat gairebé tot ha pogut fer caure l’ara consumat disbarat del Brexit, un viatge a un passat que no existeix, un sobreescalfament democràtic sentenciat fa quatre anys i executat amb l’entrada d’aquest any tan esperat. El retrovisor és un (mal) reflex de la història. Ho saben els britànics que ara majoritàriament s’oposen a la sortida, però han decidit exercitar un sa esport anglosaxó: girar full. Els mil vegades anunciats costos salten aquests dies de les pantalles a la realitat dels comptes bancaris. Fins al més feliç partidari de la separació haurà de gratar-se la butxaca per exportar a la resta d’Europa (burocràcia duanera), demanar un visat per estudiar o treballar a la resta d’Europa o potser canviar d’aires si la seva empresa es dedica als serveis, una àrea pràcticament exclosa de l’acord. La mida de la bandera Sense acord, és clar, tot seria pitjor. Però amb el text acordat, un Brexit dur a petició britànica, més pendent de la mida de la bandera que de la mida de l’economia, amb sortida del mercat únic i de la unió duanera, es reduiran els vincles comercials, la cooperació de seguretat, investigació i d’educació. L’Erasmus és ja història a l’altre costat del canal. La sobirania guanyada amb la separació podria patir una queixalada des del nord. La majoria dels escocesos van votar en contra del Brexit (62% / 38%) i ara no estan precisament contents amb el Brexit dur que els ha regalat Boris Johnson per Nadal. Durant el pandèmic 2020, el recolzament a la independència a Escòcia ha pujat per vorejar el 60%. Johnson pretén ignorar les peticions d’un nou referèndum a Escòcia. El resultat de la consulta el 2014 (55% / 45%), contrària a la ruptura amb el Regne Unit, ha de deixar l’assumpte resolt durant una generació, insisteix Johnson. No és clar que la contenció funcioni. La minvant popularitat del ‘premier’ no ajuda; tampoc que hi hagi eleccions a Escòcia al maig i el nacionalista SNP pugui arrasar sota la promesa de celebrar un nou referèndum amb l’horitzó posat a tornar a la UE. L’enigma irlandès La situació a Irlanda del Nord –una regió que també va votar contra el Brexit (55% / 44%)– és més enigmàtica. La seva estabilitat dependrà de com prengui cos l’acord arribat amb Brussel·les, que deixa la regió parcialment dins de la unió duanera i el mercat interior, cosa que generarà controls per comerciar amb la resta del Regne Unit. A la UE tampoc li convé el Brexit, ni tan sols aquest acord. S’ha tractat des del principi –com ha reconegut el cap negociador, Michel Barnier– de minimitzar el mal de la separació. I s’ha aconseguit sobretot per la insòlita unitat dels europeus. Els nous temps, impulsats també pel coronavirus, han posat el vent a favor de la UE. El pèndol de la història ha canviat de costat des de l’‘annus horribilis’ del referèndum. Trump va guanyar les eleccions poc després de l’ensurt britànic. Marine Le Pen va tenir en suspens Europa quan va disputar la segona volta amb Macron. El catastrofisme va quedar ben reflectit en una portada de la revista ‘Time’ que ha envellit malament: «La caiguda d’Europa. Per què el Brexit és només el principi». Cola política Alguns dels problemes que van originar la crescuda populista de l’última dècada no s’han solucionat, però la gran majoria dels europeus semblen haver assimilat que junts estem bastant millor que separats. El Brexit serà un cop econòmic per a la UE, però també una cola política. És probable que, sense el Brexit, l’esperançadora resposta europea a la crisi del coronavirus hagués sigut diferent. La creació d’un pressupost sense precedents (750.000 milions) per lluitar contra les cicatrius econòmiques de la Covid-19, finançat per l’emissió de deute conjunt europeu, no hauria pres cos amb el Regne Unit dins. Com en qualsevol separació, la vida ha de seguir després de l’adeu. Sense la tensió de les negociacions, el Regne Unit i la UE recuperaran a poc a poc la confiança perduda L’acord arribat podria incorporar noves àrees en el futur. La lluita contra el canvi climàtic, una prioritat per a tots dos, hauria de servir com a punt de trobada. Altres assumptes com la regulació de les grans tecnològiques faran convergir les agendes.

El més llegit