La UE torna a suspendre en sanitat

Els governs de la Unió Europea (UE) i, en menor mesura, la Comissió Europea han tornat a suspendre en la gestió sanitària del coronavirus amb la lenta arrencada de la vacunació i la repetició dels errors de falta d’anticipació i previsió, pèssima planificació logística, mitjans insuficients i improvisació generalitzada. Una ràpida i massiva vacunació és essencial per superar la greu crisi socioeconòmica i les restriccions i confinaments, sobretot davant l’aparició de la nova soca britànica, més contagiosa. Els 12 primers dies de vacunació a la UE estan molt per sota dels objectius nacionals i les dosis disponibles. A més, els objectius oficials, si s’assoleixen, requereixen molt més d’un any per vacunar la meitat de la població. Dinamarca és el país més efectiu de la UE i ja ha vacunat l’1,43% de la seva població, segons el centre de dades de la Universitat d’Oxford a 8 de gener. El segueixen Itàlia (0,68%) i Alemanya, Estònia i Croacia(0,5%). Espanya, Portugal, Suècia, Polònia i Romania han vacunat un 0,4% de la població, mentre que França és el més endarrerit, amb el 0,07% de la població vacunada, seguida de Bèlgica i Holanda, (0,09%). En contraposició a l’escassa efectivitat de la UE, Israel ja ha vacunat el 19,55% de la seva població. A Espanya, només s’han injectat el 28% de les dosis disponibles i el percentatge baixa al 20,3% en el cas de Catalunya, segons el Ministeri de Sanitat. El Govern francès, que només ha administrat el 4,5% de les seves dosis, va contractar quatre consultores privades –Accenture, McKinsey, Citwell i JLL– per dissenyar el pla de vacunació, cosa que reflecteix la incapacitat de l’Estat de planificar per si sol una cosa tan essencial, com critica l’oposició. La Comissió Europea va errar al novembre al declinar l’oferta per adquirir un volum més gran de les dues vacunes que anaven a obtenir primer l’autorització –BioNTech-Pfizer i Moderna–, fet que va deixar la UE sense prou dosis per vacunar en els pròxims sis mesos la població adulta que ho desitgés. Això ha obligat la Comissió Europea a rectificar d’urgència el 8 de gener amb la compra de fins a 300 milions de dosis addicionals, però retardarà la seva distribució la segona meitat del 2021. Problemes a curt i mitjà termini Els contractes addicionals subscrits per la Comissió Europea amb AstraZeneca, Sanofi-GSK, Johnson & Johnson i CureVac asseguren un subministrament suficient de vacunes a llarg termini per a la UE. Però el problema es planteja a curt i mitjà termini, ja que l’autorització de l’Agència Europea del Medicament per a aquestes vacunes encara és lluny i Sanofi-GSK ha anunciat que la seva no estarà llesta fins a finals del 2021. La Comissió Europea va declinar els 500 milions de dosis que li va oferir BioNTech-Pfizer i només en va adquirir 200 milions, segons va revelar la revista Der Spiegel. Amb Moderna, la UE també va comprar 80 milions de dosis, en lloc dels 300 milions oferts. Al filtrar-se la investigació de Der Spiegel, la Comissió Europea va afegir el 15 de desembre una opció de compra de 100 milions de dosis addicionals de BioNTech-Pfizer i de 80 milions més de Moderna. Adquisició insuficient Com que les vacunes requereixen dues injeccions per ser efectives, els 280 milions de dosis adquirides inicialment només permetien vacunar 140 dels 448 milions d’habitants de la UE, cosa que equival al 31% de la població, molt lluny del 70% requerit per arribar a la immunitat col·lectiva. Descomptant l’alt percentatge de població europea reticent a vacunar-se, la UE necessita un mínim de 550 milions de dosis per vacunar els adults que ho desitgin, calcula J. Scott Marcus del think tank Bruegel. La xifra pot créixer ràpidament si augmenta la confiança en les vacunes o si la por per l’augment dels contagis venç les reticències. Els 520 milions de dosis que la Comissió Europea va rebutjar al novembre hauria garantit des del principi la vacunació de la totalitat de la població adulta de la UE. Aquesta insuficient adquisició inicial per part de la Comissió Europea de les úniques vacunes de moment operatives va ser criticada tant pel vicecanceller alemany i ministre de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz, com pel líder dels democristians bavaresos (CSU), Markus Söder. La qüestió ha obert una bretxa en el Govern de coalició alemany, al criticar Scholz que el ministre de Sanitat, el democristià Jens Spahn, no hauria adquirit per a Alemanya aquestes dosis. Per disposar de més vacunes, Alemanya obrirà al febrer un centre de producció de BioNTech-Pfizer a Marburg (Hesse).

La UE torna a suspendre en sanitat

La lenta campanya de vacunació dels governs nacionals retardarà la sortida de la greu crisi socioeconòmica del coronavirus

La Comissió Europea es veu obligada a rectificar d’urgència la seva insuficient compra inicial de dosis de les úniques vacunes operatives

El més llegit