Populistes sense complexos

El populisme no és una ideologia política que pretengui millorar la vida de les persones, és una estratègia per a la presa del poder polític. Els populistes no volen canviar el sistema socioeconòmic existent. Per això no fan revolucions, que són més aviat cosa de les esquerres marxistes. El que volen és ocupar el poder. Per això polaritzen la vida política i promouen accions violentes dels seus partidaris. Per a la democràcia és més fàcil desactivar una revolució o un cop d’Estat que aquest tipus d’accions populars violentes. Els successos dels Estats Units il·lustren les conseqüències de l’arribada de populistes al poder i de la polarització política i l’enfrontament social que fomenten. Atès que aquesta tensió entre populisme i democràcia la pateixen també les societats europees, i l’espanyola en particular, val la pena analitzar com actuen els populistes. Un tret que caracteritza els populistes és actuar sense complexos a l’hora d’accedir al poder i mantenir-s’hi. Aguditzat olfacte Per accedir al poder, els populistes es recolzen en el malestar popular existent en les democràcies, manipulant-lo en el seu propi benefici. Però cal reconèixer-los el seu aguditzat olfacte per captar el desencant popular amb les elits polítiques i econòmiques governants. Aquesta capacitat els permet accedir al poder de forma legítima. És el cas de Donald Trump a les presidencials del 2016. Una vegada en el poder, els populistes intenten per tots els mitjans, ja siguin legals, il·legals o violents, mantenir-s’hi. La seva «filosofia política» és clara: la democràcia és vàlida per a ells sempre que sigui un mecanisme que els permeti mantenir-se en el poder. Si no és així, no tenen cap complex a trencar les regles de la democràcia. És, de nou, el cas de Donald Trump. Aquesta falta d’escrúpols es manifesta també en la manipulació de la informació. Els populistes són veritables mestres en l’ús de la desinformació (‘fake news’). Utilitzen sense complexos tots els mitjans de comunicació existents, especialment aquells en els quals es dona algun tipus de connivència dels seus directius, com és el cas de Twitter i Facebook. Culte a la personalitat Atesa la personalitat narcisista, nihilista i de culte a la personalitat que cultiven els dirigents populistes, moltes persones poden pensar que són uns bojos a qui els seus votants acabaran retirant-los el recolzament. Cal anar amb compte amb aquest tipus d’arguments psicològics de la conducta dels populistes. Per dos motius. En primer lloc, perquè els arguments basats en la personalitat patològica dels populistes poden portar a infravalorar el risc que condueixin els seus països a una guerra civil. Thomas L. Friedman, prestigiós columnista de l’influent ‘New York Times’, plantejava de forma lúcida aquest risc després de l’assalt al Capitoli. Es preguntava què hauria passat si els aliats de Trump a la Cambra i el Senat haguessin aconseguit anul·lar el triomf de Biden. Per a Friedman, llavors serien els més de 81 milions de votants de Biden els que haurien sortit als carrers i ocupat el Capitoli. Trump cridaria als militars i als governadors, a la Guàrdia Nacional. Seria una guerra civil. Allò de dimecres va ser un conat. ’America First’ En segon lloc, perquè l’argument de la bogeria desvia l’atenció sobre les raons socials del seu èxit electoral. La capacitat dels populistes per percebre i liderar el malestar existent queda molt ben reflectida al banderí tradicional dels feixistes: «Treball, Família, Pàtria». Que en la seva expressió ‘trumpiana’ es va transformar en ‘America First’. ¿Què cal fer per barrar el pas als populistes? No és suficient amb demonitzar-los ni amb inhabilitar-los, com ara es pretén amb Trump. Cal guanyar-los en el camp electoral oferint millors polítiques socials i econòmiques per afrontar els problemes socials. Això és el que han fet Jon Biden i Kamala Harris. Potser alguns puguin pensar que els successos nord-americans són «diferents i distants» i que no ens afecten. Però la polarització és un tret de la nostra vida política i la conducta d’alguns dels nostres dirigents polítics és també la d’un populisme sense complexos.

El més llegit