Una certa incomoditat recorre les files de l’independentisme català més aguerrit, aquell que s’agrupa sota el lideratge de Carles Puigdemont, a l’hora de valorar el populisme de Donald Trump. Per molt que aquest hagi coquetejat amb l’extrema dreta mentre la majoria dels independentistes catalans són, o es consideren, portadors de valors democràtics, tots dos coincideixen en la idea d’un poble redemptor que acabarà amb els mals de les elits (les de Washington o les de Madrid). Per això a molts catalans els resulta més fàcil criticar l’ocupació del Capitoli per les hordes de QAnon que entendre per què prop de 75 milions de nord-americans han votat Trump després de quatre anys de manipulació ‘orweliana’ de la societat. El primer és més còmode. El segon porta a interrogar-se sobre els perills del populisme, sigui nord-americà o europeu, de dretes o d’esquerra. No obstant, és l’única manera d’aprendre alguna cosa de la crisi nord-americana que ajudi a superar la crisi catalana.