La qüestió principal per resoldre per a un Govern és l’elecció del seu principal enemic polític. D’aquest cribratge neixen els discursos, i fins i tot de vegades –tot i que no sempre– les polítiques. L’Executiu de coalició PSOE-Podem ha permès –amb la complicitat d’ERC, que ha posat si no totes, sí moltes facilitats, i la col·laboració involuntària de la Casa Reial– que el sobiranisme abandoni aquest paper, que va mantenir en exclusiva durant una dècada sencera, substituint-lo pel fantasma de la dreta. Aquesta és la idea nuclear del primer any de la legislatura Sánchez-Iglesias si l’anàlisi es fa des de Barcelona. I és d’aquesta realitat que neixen les línies d’actiu, passiu i capital net en el balanç de l’actual Govern espanyol respecte a Catalunya.