En un any de fets insòlits, Pedro Sánchez i el seu Govern han sortit indemnes de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, del confinament general de la població espanyola, dels atacs de les dretes, de les baralles internes i de la seva pròpia debilitat parlamentària, que han superat amb una àmplia majoria per aprovar els Pressupostos Generals, la nova llei d’educació o la llei d’eutanàsia. Sánchez ha confirmat una vegada més la seva condició de supervivent. El 2020 es va estrenar com a president i amb la formació del primer Govern de coalició a nivell estatal des de la Segona República. Un Executiu d’esquerra progressista que naixia amb el rebuig de la dreta moderada i de la dreta extrema, que ja des de la sessió d’investidura van qüestionar la legitimitat democràtica que la ciutadania havia atorgat a les urnes als dos partits coalitzats. Unintent de deslegitimació que continua i que es va fer patent quan, dos mesos després de prendre possessió, el Govern es va veure obligat a decretar l’estat d’alarma i a confinar els espanyols a casa seva. El mateix, per cert, que van fer la resta dels mandataris del planeta, de manera que al març hi havia 3.000 milions de ciutadans confinats.