Tots pendents d’Atlanta

Atlanta, la capital de l’estat americà de Geòrgia, va ser seu dels JJ.OO del 96, els que van seguir els de Barcelona. Atlanta és també la seu de Coca-Cola, la CNN, Delta Airlines i té l’aeroport de més trànsit del món. La ciutat i la seva àrea metropolitana, amb més de cinc milions d’habitants, ha crescut molt en els últims anys i són ja la novena metròpolis dels Estats Units. I Atlanta és aquest dimarts el punt on convergeixen totes les mirades del món. Geòrgia és un pròsper estat del sud, on els demòcrates no guanyaven des de Jimmy Carter el 1992. Però contra pronòstic, Jim Biden ho va aconseguir el 4 de novembre per una mica menys de 12.000 vots. I Trump encara pressionava divendres passat a les autoritats estatals –en una conversa publicada pel ‘Washington Post’ que ha aixecat gran escàndol– perquè «trobessin» prou vots per fer-lo guanyador. Repetició Tant Biden com Trump van estar ahir a Geòrgia (el primer a Atlanta, l’altre en zones rurals) fent campanya per a les eleccions d’aquest dimarts dels dos senadors de l’Estat que tindran grans conseqüències. Van ser guanyades al novembre pels dos republicans sortints, però no van aconseguir el 50% dels vots, pel que la llei estatal obliga a repetir-les. I hi ha serioses possibilitats que els dos candidats demòcrates –un conegut periodista i un pastor protestant– surtin guanyadors. El resultat serà rellevant. Si els dos demòcrates guanyen, el Senat quedarà compost per 50 demòcrates i 50 republicans, amb la qual cosa el vot de la vicepresidenta Kamala Harris seria decisiu. I si així els demòcrates controlen el Senat –tenen ja majoria a la Cambra de Representants– Biden podrà aplicar el seu programa amb poques condicions. Si, al contrari, els republicans mantenen la seva majoria, tot es complicarà i Biden haurà de pactar molt amb el poderós senador Mitch McConnell, el líder republicà del Senat. Marge de maniobra Avui a Atlanta, amb una població multiracial que va donar a Biden la victòria i que és la meitat de la de l’Estat, es decideix doncs el marge de maniobra del pròxim president. I el resultat també tindrà influència en el futur del partit republicà. Trump no reconeix la seva derrota, vol dominar el partit i tornar a ser candidat el 2024. Un sondeig de Gallup el va fer fa pocs dies, desplaçant Obama, l’americà més popular de l’any. Però no tots els republicans volen obeir-lo. El mateix vicepresident Pence –també possible candidat– i el senador McConnell ja li han plantat cara al reconèixer el triomf de Biden. I Trump, amb la seva tradicional arbitrarietat, es regira de panxa enlaire i aviva la batalla interna. S’ha oposat, tot i que al final ha firmat, a la Llei de Recuperació –pactada pel seu secretari del Tresor amb republicans i demòcrates– pretenent pujar de 600 a 2.000 dòlars els ajuts a les famílies amb menys ingressos, deixant així malparats els republicans que es van oposar sempre a la pujada, cosa que avui pot perjudicar els candidats republicans de Geòrgia. També ha vetat sense èxit –per primera vegada les dues terceres parts del Congrés i del Senat l’han desautoritzat– la llei sobre el pressupost militar. Trump, incansable amb els seus tuits, s’està convertint així en un bumerang per als republicans. El problema és que sembla estar «fora de control» i pot tenir alguna «genial idea» abans del 20 de gener, el dia del traspàs de poder. Per això tots pendents del que passi avui a Atlanta, que no sabrem fins dimecres al matí.

Tots pendents d’Atlanta

Si els demòcrates guanyen aquest dimarts les eleccions de Geòrgia, Biden serà president amb menys limitacions

El més llegit