Virginia Woolf va fer l’exercici d’imaginar com hauria sigut la vida de la germana de Shakespeare: una vida marcada pel fet de ser una dona en un món, un segle, en què l’home era una ciutadà lliure i la dona era una espècie de complement subjugat a aquesta llibertat. Tantes vegades ens hem preguntat on són les dones en tot: no ara, abans. Sempre amb la confiança que aquells anònims fossin dones, o que molts dels pseudònims masculins amaguessin dones brillants. Però el cert és que sense l’èpica, només ens queden milions de Judith Shakespeare: dones que haurien sigut brillants, però que mai en van tenir l’oportunitat. Prou en tenien d’obeir els mandats de les seves èpoques. Això, les privilegiades. Les que no ho eren, prou feina tenien a sobreviure.