No és el calendari més alegre del món. No té paisatges bonics, ni fotografies premiades, ni gatets, el protagonitzen les treballadores del CAP del Raval Nord de Barcelona, infermeres, doctores i altres professionals. Apareixen treballant, atenent els telèfons, visitant pacients o descansant amb totes la proteccions posades. La majoria d’imatges són de dones i en algunes s’intueixen somriures sota de les mascaretes. Són imatges reals, fetes durant l’any més dur que hauran viscut mai. El calendari és solidari, amb el que es recapti s’ajudarà les associacions del Raval i és una mostra més de com un centre sanitari s’ha implicat amb els veïns. No és fàcil treballar en un CAP, i en aquest menys, especialment ara. El dia que vaig anar a buscar el calendari, vaig presenciar com un pacient, un home estranger, demanava una recepta i els diners, que ell no tenia, per comprar els medicaments. Li havien dit que allà li donarien, com si fos un caixer automàtic. Seguit d’una noia d’origen filipí, amb un nadó, que preguntava, angoixada, què havia de fer si la seva «senyora» havia donat positiu en Covid. Cinc minuts, dues històries vitals complicades. I a la porta del centre, persones sense llar, aprofitant el sol del migdia.