El que va venir a dir Pedro Sánchez

La compareixença del president del Govern de cap d’any és rellevant perquè l’exposició inicial i la roda de premsa posterior serveixen per fer balanç de l’exercici i apuntar l’acció futura de l’Executiu. Ahir Pedro Sánchez va fer un balanç massa llarg. ¿Per què ningú li diu que convèncer no és llançar encens sense complexos a la seva gestió? És natural que destaqui i posi en relleu el que s’ha fet, però amb una tercera part del temps n’hi hauria hagut prou i de sobres. L’interessant –les claus– va venir amb les respostes a una desena de preguntes. Sánchez va afirmar que presidia el primer Govern de coalició de la democràcia espanyola i que –tenint en compte la gravetat de la pandèmia i la crisi– la coalició havia funcionat bé. D’acord, el Govern no només no ha caigut com tants predeien (i desitjaven), sinó que ha ampliat la seva majoria i ha aprovat els pressupostos. Però el que interessa és el futur i més després de les divergències públiques en diversos assumptes rellevants. ¿Té llarga vida la coalició? Sánchez va afirmar que sí, i que està satisfet amb tots els ministres. Va afegir que és una coalició de dos partits, però que es governa només a través del Butlletí Oficial de l’Estat. Sí, hi pot haver discussions internes, n’hi ha en tots els governs, però les decisions del Consell de Ministres es prenen per unanimitat, per majoria, o per decisió del president. Així, el partit amb més pes i el president porten la veu cantant. El soci pot proposar i discutir, però no decideix. Sánchez pensa que Podem –malgrat les discrepàncies lògiques– no s’aixecarà de la taula. I el president decidirà per molt que se’l pressioni fent públiques les diferències internes. La monarquia, el salari mínim... Primer exemple. Un periodista, partint de l’últim CIS, li va etzibar que el Govern patia desgast. Sánchez ho va negar partint que des de les eleccions l’estimació de vot al PSOE ha pujat. I no va contemplar que Podem sí que ha perdut dos punts. El rellevant és, doncs, el recolzament al partit del president. ¿Es va passar? Segon. La monarquia. El president va contestar amb la posició del PSOE, de tradició republicana però fidel a la Carta Magna del 78 que va establir la monarquia constitucional. Podem hi pot discrepar com a partit, però el recolzament explícit a Felip VI el fixa el president. Punt. Tercer. El salari mínim. Tema difícil perquè pujar-lo és popular i perquè la ministra de Treball (de Podem), que està fent una gestió eficaç en la concertació social, ha dit que s’hauria de pujar un 0,9%, com als funcionaris. Sánchez va ser explícit. En dos anys el salari mínim ha pujat un 29%, que és molt. Així, ha passat del 35% al 42% del salari mitjà, quan a Alemanya és el 43%. No està malament. L’objectiu és continuar pujant-lo com indica la Carta Social Europea, però no ara. La pujada de les pensions o dels funcionaris les paga l’Estat endeutant-se, el que vol i creu poder fer. Al contrari, l’augment del salari mínim agreujaria la situació de moltes petites empreses sacsejades per la crisi, cosa que podria condemnar-les al tancament i al subseqüent augment de l’atur. Per això el president ha decidit –contra l’opinió de Podem– que ara no convé pujar el salari mínim. Conclusió. Sánchez creu que el Govern de coalició és sòlid i es mantindrà perquè, malgrat raonables i diferents criteris, el president acaba arbitrant. Aquest és el missatge que Sánchez, amb claredat, diplomàcia i bones paraules, va venir a transmetre ahir. Veurem què passa el 2021, que serà llarg.

El que va venir a dir Pedro Sánchez

El Govern és una coalició de dos partits, però es governa només a través del Butlletí Oficial de l’Estat

El més llegit