El discurs reial de l’any de la pesta va ser com la resta de l’any. El missatge nadalenc més esperat i després vist i sentit mai pels espanyols en tota la seva història va enutjar bastant i li va treure brillantor a una nit de Nadal que necessitàvem reanimadora. Quan va acabar, quan la gent va percebre que havia acabat, que els guionistes havien decidit no donar-los el que esperaven, per a bastantes persones assenyades després la sopa de galets va resultar estar poc lligada, el cabrit els va semblar insípid, del besuc va quedar la sensació que sempre cal desconfiar d’ell perquè sol amagar alguna espina, mentre els del pollastre farcit van trobar a faltar ingredients més seriosos i gustosos i fins i tot les neules van tenir gust a remollit, semblaven haver sigut reaprofitades dels vells anys amb què es necessitava marcar distàncies.