¿Què haurem après del 2020?

Passarà molt temps per poder saber què ens queda de tota aquesta pandèmia. El futur oscil·larà entre el propòsit d’esmena a què tots ens hem encomanat en algun moment aquest any i el desig de recuperar una normalitat ja perduda per sempre. El que sí que sabem és que algunes coses no tornaran a ser com abans. El capitalisme Els abusos i excessos d’un ultraliberalisme irredempt –la seva pitjor conseqüència, la crisi del 2008–, la ‘finançarització’ de l’economia, l’augment punyent de les desigualtats, havien portat a qüestionar-lo; també la seva fita recent més visible, la globalització. L’èxit del model xinès, a més, semblava trencar l’equació democràcia + capitalisme = progrés. Havíem passat del capitalisme de casino al capitalisme de la vigilància. Però no es recordava un cop tan dur com el de l’aturada simultània d’oferta i demanda a tot el món. ¿Permetrà la pandèmia arribar a un capitalisme amb rostre humà? Com assenyala l’economista Federico Steinberg, tot apunta que es continuarà alentint la globalització, amb un augment del proteccionisme, que hi haurà certa relocalització de la producció, i que en l’equilibri entre Estat i mercat la balança s’inclinarà cap al primer. Però el capitalisme s’adaptarà, com ha fet sempre. La feina Bill Gates calcula que el temps de treball a l’oficina disminuirà un 30%. Forçats pel confinament, de la nit al dia milions d’empleats van passar a treballar des de casa seva i molts volen continuar així. De fet, l’opció favorita serà la del treball híbrid. Un maldecap per als directors de recursos humans, però una manera de combinar la flexibilitat i l’equilibri vida personal-laboral amb la necessitat de socialitzar, de treballar en equip i de fomentar la creativitat que requereix una relació cara a cara. Un desafiament especialment complicat per a un sistema tan rígid com l’espanyol; per a milions de dones que han vist multiplicada la seva càrrega de treball, a l’absorbir, més que els homes, el pes de les tasques domèstiques i l’atenció dels fills; per al sector immobiliari, que veurà reduïda significativament la demanda d’oficines. Més difícil ho tindran els sectors en els quals no és possible el teletreball. Per a uns, el futur passarà per la digitalització; per a altres, per la desaparició. Només un exemple: des del març a Espanya ha tancat un 15% dels comerços. L’educació Es creia que l’educació virtual substituiria la presencial i no tardaria gaire. Amb la reconversió forçada per la pandèmia el pronòstic es va fer realitat durant uns mesos. Alguns estaven preparats. Molts no, i deixaven a l’aire les noves bretxes causades per l’accés a la tecnologia i la falta d’eines. Segons el professor Scott Galloway, en el futur les universitats, en col·laboració amb les grans empreses tecnològiques, desenvoluparan potents sistemes d’educació en línia que portaran l’educació superior a tot arreu. També portarà a la desaparició d’un bon nombre d’universitats ‘físiques’, mentre que unes quantes institucions seguiran amb les classes presencials per a una elit que pogués pagar-ho. Que el coronavirus ha accelerat la transformació de l’ensenyament, sens dubte. Que els estudiants vulguin renunciar a l’experiència d’anar a classe és més dubtós. La tornada al col·le després de l’estiu va deixar clara la necessitat dels més joves d’adquirir no només coneixements, sinó l’experiència vital que suposa l’escola. A la universitat la tornada ha sigut més fragmentada, però estudiants de tot el món han manifestat el seu desig de tornar a la normalitat de les aules. Les vacunes Per a l’epidemiòleg William Haseltine, «les vacunes són el millor que hi ha, perquè et protegeixen davant la malaltia, facis el que facis». Els ingents esforços i recursos han donat fruits. El desafiament ara és la producció en quantitats gegants i la distribució, als països i entre els països; que el nacionalisme de les vacunes no contribueixi a continuar ampliant la bretxa de la desigualtat. Però el seu desenvolupament tampoc hauria de frenar la investigació d’altres medicaments que puguin prevenir o curar malalties futures. Si s’hagués fet provisió dels fàrmacs que van ajudar a combatre el SARS, la lluita contra la Covid-19 podria haver sigut més ràpida.

¿Què haurem après del 2020?

Coses que ja no tornaran a ser iguals: el capitalisme (menys global, amb més Estat), la feina (a distància i amenaçada), l’educació (virtual) i les vacunes (el desafiament)

El més llegit