¿Una llum al final del túnel?

Ja fa molt que dura. La gent està cansada. Ha arribat el Nadal i ha tornat a pujar. La gent necessitem una mica d’esperança, de futur. Necessitem tornar a la normalitat i això es tradueix en fatiga, malestar i emprenyament. En aquesta crisi sembla que tot el pes per resoldre el problema recau sobre els ciutadans. No hi ha tractament. Només els nostres canvis de conductes. La gent està enfadada, fins i tot mobilitzada. Els governs i els partits que governen es desgasten. I el que és pitjor, la manipulació política d’aquest malestar. Una oposició que burxa la ferida i uns governs que no ho porten prou bé, que no comuniquen prou bé. Que no diuen les coses prou clares. La vacuna és la solució. Després de nou mesos de foscor, ja la tenim. Ja tenim una llum al final del túnel. I cal fer gestos perquè tothom vegi aquesta llum. És per això que els governs han collat perquè les agències del medicament accelerin les seves autoritzacions i al més aviat possible es puguin començar a administrar les primeres dosis. S’ha fet un gran esforç. En un temps mínim tenim resultats. Tenim garantia absoluta que les vacunes, una vegada avaluades i autoritzades per l’Agència Europea del Medicament, són realment segures. S’han escurçat tots els terminis per tenir-la. Ara no val perdre temps per començar a administrar-la. Comencem i això calmarà els ànims. Donarà esperança. Assenyalem la llum al final del túnel. Una cosa que cal dir, no obstant. La vacuna forma part de la solució, però no és la solució per si sola. No serà immediat. Cal dir-ho per evitar nous desencants i frustracions. Aquest 27 de desembre comencem a vacunar. És positiu. Però encara no tindrem la crisi resolta. No es començarà a vacunar tot el món alhora. No és l’adequat i no és possible. Les vacunes aniran arribant seqüencialment. Cal començar per les persones de màxim risc i anar continuant. Tanmateix, tenint unes vacunes eficaces no és suficient. L’eficàcia és el resultat en condicions controlades, de laboratori. És el que sabem ara. Però és ben diferent quan aquesta mateixa vacuna eficaç s’administra a la població àmpliament. És l’efectivitat, i depèn de l’eficàcia, però també de l’accessibilitat real, de la logística, de factors individuals, mutacions i molts altres factors, però per damunt de tot, de fins a quin punt la gent està disposada a posar-se la vacuna. Si un 70% de la població la rep i té una eficàcia molt alta, del 90%, com la majoria de les que disposarem de la Covid, tindrem un 63% d’immunitzats. Si hi afegim un 10% de ja immunitzats per haver passat la malaltia i per altres factors, tenim un 73% de la població immunitzada. I vacunar un 70% és un èxit. Per arribar a la immunitat de grup necessitem entorn d’un 70% d’immunes. I que em perdonin els matemàtics per un càlcul tan simple. Hi ha feina per fer. I entre un 25% i un 30% dels ciutadans o no volen posar-se-la o no ho tenen clar. Difícil, però es pot aconseguir. ¿Quan? No abans de finals d’estiu, anant tot bé. Queda més de mig any. Hi ha llum, però el túnel és llarg. Mentrestant anirem tenint pujades i baixades dels indicadors. Haurem de continuar amb les mesures actuals: distància, mans, mascareta i ventilació. I restriccions. I, potser, confinaments totals o parcials. I l’economia patirà. I molta gent patirà encara. Hi ha una llum al final del túnel. És una bona notícia. Anem pel bon camí. És una alenada d’aire. Són bones notícies, però el túnel és llarg.

¿Una llum al final del túnel?

La vacuna contra la Covid-19 ens dona esperances i forma part de la solució, però no és la solució per si sola. No serà immediat. Cal dir-ho per evitar nous desencants i frustracions.

El més llegit