Segons disposa la Constitució en l’article 56.1, el Rei és el símbol de l’Estat i els seus discursos públics han d’ajustar-se al seu paper institucional. Per això, les seves manifestacions han de ser acordades amb el Govern de torn, perquè no contingui idees contràries a la política de l’Executiu. Al cap i a la fi, és el Govern el que, per la investidura parlamentària del seu president, té la legitimitat democràtica per dirigir el país. Però no seria correcte que un Govern volgués instrumentalitzar el Rei, obligant-lo a dir una cosa que el monarca rebutgés. El Rei no pot convertir-se en portaveu del Govern, perquè això podria donar als seus discursos un biaix partidista incompatible amb la seva funció de cap d’Estat. D’acord amb això, els elogis i les crítiques pel que va dir Felip VI la nit del 24 podrien repartir-se entre el Govern i el monarca, perquè es va acordar entre La Zarzuela i La Moncloa. En aquest repartiment, la major part hauria de correspondre al Rei, ja que li correspon a ell proposar els continguts de les seves intervencions públiques. Quant als seus silencis, que de vegades poden ser cridaners, igualment ha d’assumir el Rei la majoria dels retrets o dels aplaudiments que es puguin suscitar.