Reforçat pel seu destacat protagonisme en l’aprovació dels Pressupostos, Pablo Iglesias pressiona Pedro Sánchez amb una bateria d’exigències que ha obert noves esquerdes en la coalició de govern. Augment del salari mínim, final dels desnonaments, negativa a allargar el període de cotització per calcular les pensions i iniciatives destinades a asseure el Rei emèrit a la banqueta. El líder de Podem ha rematat la feina de les últimes setmanes insinuant que ERC i EH Bildu han d’anar en la direcció de l’Estat i cridant a la mobilització dels sindicats per pressionar el PSOE. L’ofensiva d’Iglesias recorda aquell vell reflex de l’esquerra més radical segons el qual convé caminar junts amb els socialistes, però no revolts, perquè ells sempre acaben claudicant davant el poder establert. No obstant, la història dels conflictes que han delmat moltes coalicions progressistes ofereix una altra interpretació, menys prosaica: es tracta que el peix gros no es mengi el petit.